Secció II - Consells Insulars. Mallorca. 104 BOIB Num


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Secció II - Consells Insulars. Mallorca. 104 BOIB Num"

Transcripción

1 104 BOIB Num solicitud puedan examinarlas en las oficinas de esta Dirección General de Recursos Hídricos, sita en la calle Gremi Corredors 10, 2º de esta ciudad. Todas las alegaciones que tengan por conveniente formular, pueden hacerlo por escrito en las dependencias de esta Dirección General, o en las del Ayuntamiento de Artà. Palma, a 6 de julio de El director general de Recursos Hídrics. Salvador Padrosa Payeras. o Num Información Pública de solicitud de concesión de aguas subterráneas en el término municipal de Maria de la Salut. Exp. Ref.: CAS-1757(A-9210) Ha sido presentada en esta Dirección General la solicitud y documentación procedente a efectos de obtener la concesión que se reseña a continuación: Nombre de los peticionarios: Guillermo Mayol Torrens (NIF: F) y Miguel Mayol Torrens (NIF: J) Domicilio: C/ Sa Tanca, Maria de la Salut Clase de aprovechamiento: Regadio Cantidad de agua que se solicita: Caudal máximo instantáneo: l/hora, y volumen máximo anual: m3. Corriente de donde se deriva: Sondeo en Pol. 1 Parc. 850 Término Municipal donde radica la toma: Maria de la Salut Lo que se hace público para que en el plazo de veinte días naturales contados a partir de la publicación del presente anuncio en el BOIB, las Corporaciones, Entidades y particulares que se consideren afectados por dicha solicitud puedan examinarla en las oficinas de esta Dirección General, sita en la calle Gremi de Corredors, 10 2ª planta, de esta ciudad. Se podran presentar por escrito en las citadas oficinas, o en las del Ayuntamiento de Maria de la Salut, dentro del indicado plazo, cuantas alegaciones tengan por conveniente en relación a la misma. El conseller d Agricultura, Medi Ambient i Territori Gabriel Company Bauzá Palma, 4 de julio de 2012 o Secció II - Consells Insulars Mallorca Num Acord de complimentació de les prescripcions imposades en l acord d aprovació definitiva de l adaptació del Pla General d Ordenació Urbana del municipi de Calvià al Pla Territorial Insular de Mallorca, així com diverses modificacions puntuals. La Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessió celebrada el 27 de juliol de 2012 adoptà, entre d altres, el següent acord: Atès l expedient promogut per l Ajuntament de Calvià amb relació a la complimentació de les prescripcions imposades en l acord d aprovació definitiva de l adaptació del Pla General d Ordenació Urbana del municipi de Calvià al Pla Territorial Insular de Mallorca, així com diverses modificacions puntuals, adoptat per la Comissió Insular d Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric en sessió de data 26 de juny de 2009, i de conformitat amb el dictamen de la Ponència Tècnica d Ordenació del Territori i Urbanisme, aquesta Comissió Insular acorda: a) Donar per correctament complimentades les prescripcions assenyalades a l acord de la Comissió Insular d Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de 26 de juny de 2009 relatiu a l adaptació i les modificacions puntuals de planejament esmentades. b) Donar la seva conformitat al contingut del text refós de complimentació de prescripcions, tot i assenyalar que queda inclòs dins l article (Usos Característics) de la versió catalana, l ús d aparcaments (6.5). La publicació d aquest acord es fa a reserva de l aprovació de l Acta. Atès que els esmentats acords no impliquen en cap cas aprovació definitiva d instrument de planejament urbanístic, sinó estrictament la conformitat al text refós que recull la complimentació de les prescripcions abans assenyalades, no procedeix la interposició de recursos. Es publiquen seguidament per a general coneixement les ordenances urbanístiques de l esmentat text refós. Normativa Volum I. Pla General d Ordenació Urbana de Calvià (adaptació al PTM) Text Refós incorporant les prescripcions imposades per la Comissió Insular d Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric en l aprovació definitiva de l acord en sessió de 26 de juny de Abril 2010 Compliment prescripcions i rectificació de documentació imposades per la CIOTUPH en sessió de 25 de febrer de 2011 en relació al Text Refós. Febrer 2012 Volum I Títol I. Naturalesa, vigència i efectes del Pla General Art Naturalesa, àmbit i antecedents del Pla General 1. El Pla General Municipal de Calvià és l instrument d ordenació integral del territori del municipi i, a aquest efecte i de conformitat amb la legislació urbanística vigent, defineix els elements bàsics de l estructura general del territori i classifica el sòl, establint els règims jurídics corresponents a cada classe i categoria del mateix. A més, ja sigui directament o per mitjà dels instruments de planejament previstos per al seu desenvolupament, el Pla delimita les facultats urbanístiques pròpies del dret de propietat del sòl i especifica els deures que condicionen l efectivitat i exercici legítim de les dites facultats. 2. La documentació que integra el Pla General és resultat de la revisió, tant de l anterior de 1971, com de la seva posterior adaptació de 1982 i de les seves modificacions i desenvolupaments per mitjà de les oportunes figures de planejament, així com de la revisió de El Pla General i la documentació que ho integra substitueixen plenament, en la qual cosa es refereix al terme municipal de Calvià, a les figures esmentades en l apartat precedent i a la documentació corresponent, excepte en els supòsits de transitorietat expressament previstos en aquestes Normes, o que resultaren procedents a l empara de la Llei del Sòl. 4. El Pla General ha estat redactat de conformitat amb al Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei de Sòl ( d ara en endavant, RD 2/2008), la part vigent del Reial decret 1346/1976, de 9 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana (d ara en endavant, també LS/76), la Llei 12/1998 de 21 de desembre de Patrimoni Històric de les Illes Balears i amb la restant normativa estatal o autonòmica d aplicació. 5. El text refós d aquestes Normes és, a la seva vegada, el resultat de l adaptació del Pla General d Ordenació Urbana de Calvià, aprovat definitivament l 11 de juliol del 2000, als requeriments del Pla Territorial Insular de l Illa de Mallorca, publicat en el B.O.I.B. núm. 188, de data 31 de desembre del 2004, així com al restant planejament i normativa estatal i autonòmica d aplicació aprovada a partir de la data de publicació del Pla General d Ordenació Urbana de Calvià. Art Vigència del Pla General. El Pla General entra en vigor des de la data de publicació de la seva aprovació definitiva. La seva vigència serà indefinida, sense perjudici de les seves eventuals modificacions o revisions. Art Efectes del Pla General. L entrada en vigor del Pla General li confereix els efectes següents: a) Publicitat, la qual cosa suposa el dret de qualsevol ciutadà a consultarho per si mateix, o a demanar informació escrita sobre el seu contingut i aplicació en la forma que es regula segons les presents normes. b) Executorietat, la qual cosa implica, d una banda, la facultat per a emprendre la realització dels projectes i obres que en el Pla estan previstos, la declaració de la utilitat pública dels mateixos i de la necessitat d ocupació dels terrenys i edificis corresponents als fins d expropiació o d imposició de servitud i, en general, l habilitació per a l exercici per l Ajuntament de les funcions enunciades per la Llei i pel propi Pla en el que sigui necessari per al compliment com cal de les seves determinacions. c) Obligatorietat, la qual cosa aparella el deure, legalment exigible, del

2 BOIB Num compliment exacte de totes i cada una de les seves determinacions, tant per a l Ajuntament i els altres Organismes de l Administració Pública com per als particulars. Art Revisió del Pla General. 1. Als dotze (12) anys de vigència de la present Revisió del Pla General, l Ajuntament verificarà l oportunitat de procedir a la seva revisió, la qual es produirà en qualsevol altre moment, anterior o posterior, si es produeix alguna de les circumstàncies següents: a) Si s aprova un Pla d Ordenació d àmbit supramunicipal que comprengui el terme municipal de Calvià i que disposi o faci necessària la revisió. b) Si les previsions dels nivells de dotació urbanística exigeixen una major superfície de sòl destinat a equipaments públics pertanyent a Sistemes Generals, sigui per la pròpia evolució del turisme i/o la població, sigui com a conseqüència de l entrada en vigor de disposicions de rang suficient que així ho determinen. c) Quan l execució del Pla posi de manifest la possibilitat i conveniència d ampliar els seus objectius per mitjà d ulteriors desenvolupaments del mateix model d ordenació no previstos inicialment i que requereixen la reconsideració global de les previsions econòmic-financeres. d) Si s han de tramitar modificacions concretes de les determinacions del Pla que donen lloc a alteracions substancials de l estructura general del territori del municipi o sobre les determinacions substancials que la caracteritzen. e) Quan altres circumstàncies sobrevingudes d anàloga naturalesa i importància ho justifiquin, per afectar els criteris determinants de l estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, i així ho acordi motivadament el Ple de l Ajuntament. 2. El Programa d Actuació del Pla General serà revisat transcorreguts quatre (4) anys des de la seva entrada en vigor. Art Modificacions del Pla General 1. Qualsevol modificació del Pla General se subjectarà al mateix procediment previst per a la formació d aquest. 2. Qualsevol modificació es redactarà amb el grau de definició documental corresponent al planejament general. Sigui quina sigui la magnitud i abast de la modificació, haurà d estar justificada per mitjà d un estudi de la seva incidència sobre les previsions i determinacions contingudes en el Pla General, així com sobre la possibilitat de procedir a la mateixa sense necessitat de revisar el Pla. 3. No es considerarà modificació del Pla l alteració que pugui efectuar-se dins dels marges que la Llei i el propi Pla General reserven al planejament de desenvolupament per a la seva concreció i pormenorizació, segons allò que s ha especificat en aquestes Normes per a cada classe de sòl. Art Desenvolupament del Pla General 1. L ordenació projectada pel Pla General es desenvoluparà, si és el cas, pels corresponents Plans Parcials, Plans Especials i Estudis de Detall, d acord amb el que preveu l article 6.3 de la LS/76 i 4 del Reglament de Planejament Urbanístic. 2. Seran referents obligats per als instruments d ordenació que desenvolupen el Pla General les disposicions establertes per a totes les classes de sòl, així com l extrapolació, si és el cas, de les qualificacions i les condicions particulars de la seva regulació que defineixin aquestes Normes per al sòl urbà. El caràcter de referent obligat serà independent de la classificació del sòl i se subjectarà necessàriament als valors límits, màxims o mínims, fixats per als paràmetres reguladors de l aprofitament urbanístic, tant per als que directament regulen aquest com per als que ho determinen de mode indirecte. 3. El creixement residencial, turístic o mixt no superarà les superfícies en hectàrees que vénen definides en la norma 6 del Pla Territorial Insular de Mallorca. No obstant això, la superfície de sòl que no hagi sigut classificada en aquest document, i fins als límits definits en la precitada Norma 6 del Pla Territorial Insular, podrà classificar-se per mitjà d una modificació puntual del Planejament sempre que la proposta de classificació s ubiqui en sòl qualificat com de Transició d harmonització (AT-H), d acord amb les delimitacions de sòl rústic del Pla Territorial Insular. Art Vinculació i efectes del Programa d Actuació 1. Les actuacions assignades pel Programa d Actuació a cada quadrienni hauran de començar el seu camí o tramitació administrativa davant de l Ajuntament durant els primers dos anys del corresponent període quadriennal natural comptat a partir de la data d entrada en vigor de la Revisió del Pla General. A aquest efecte, comptarà la data d entrada en el registre municipal del document tècnic corresponent. 2. Els terminis anteriors es computaran en dies o anys naturals i amb independència de la revisió del Programa, en tant esta no es produeixi. 3. L Ajuntament podrà establir, en cada cas, els terminis màxims raonables per a l elaboració, per part de la iniciativa privada, de la documentació corresponent als successius passos que s ha de seguir en el tràmit administratiu. 4. La duració excessiva, imputable als agents responsables d impulsar cada procés, amb relació a la duració habitual o normal del procediment de què es tracte, facultarà a l Administració per a executar el mateix per via subsidiària. Art Revisió del Programa d Actuació El contingut i les determinacions del Programa d Actuació seran revisats per l Ajuntament de Calvià als quatre (4) i als vuit (8) anys de la seva entrada en vigor i, com a conseqüència de la dita revisió, podrà, segons els casos: a) Excloure del sòl urbanitzable part del mateix per a la seva incorporació al sòl urbà, si en execució del Pla aquests terrenys arribaren a disposar de les condicions previstes en l article 8.a) de la Llei del Sòl i sempre que els dits terrenys estiguin inclosos dins d un polígon els propietaris dels quals hagin omplint totes les obligacions derivades del planejament. b) Excloure del sòl urbanitzable part del mateix per a la seva incorporació al sòl rústic quan no s haguera dut a terme la seva execució dins del termini establert a aquest efecte i les circumstàncies urbanístiques aconsellen tal mesura segons els criteris i objectius establerts pel Pla. Títol II. Sobre les llicències Art Explicitud del compliment de la normativa Totes les sol licituds de llicència o les Memòries dels Projectes respectius explicitaran el compliment de les condicions o normativa exigibles i, en particular, les relatives al respecte i adequació mediambiental que estableixin les presents Normes. Art Actes sotmesos a llicència 1. Estaran sotmesos a llicència municipal tots els actes d edificació i ús i, en general, els actes especificats en l article 2 de la Llei 10/90, de 23 d octubre, de Disciplina Urbanística de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 2. En tot cas, estan sotmeses a prèvia llicència municipal totes les activitats relacionades amb l execució d obres de perforació de pous; les parcel lacions, agregacions, segregacions o qualssevol altres actes de divisió de finques o predis en Sòl Rústic; la instal lació de xarxes de servei o la seva modificació; la instal lació, obertura, modificació o transformació d establiments comercials, industrials i magatzems i la modificació, substitució o canvi de lloc de màquines i motors així com la instal lació de grues-torre i la resta d aparells industrials. 3. La subjecció prèvia a llicència regeix sense excepció per a totes les activitats relacionades en els apartats anteriors que es realitzen en el terme municipal de Calvià, amb independència de la seva pertinença al domini públic (inclòs la zona marítim terrestre). 4. Els actes relacionats en els apartats anteriors que es promouen per òrgans de les Administracions Públiques, la Comunitat Autònoma o les Entitats de dret públic que administren béns estatals o autonòmics sobre qualsevol classe de sòl comprés dins del terme municipal, estaran igualment subjectes a llicència municipal, sense perjudici del que disposa el règim especial per als supòsits d urgència o excepcional interès públic establerts en la legislació urbanística vigent. Art Petició d alineacions i rasants. Actes preparatoris Abans de sol licitar llicència d obres, podrà presentar-se en l Ajuntament una petició oficial per a l establiment de l alineació del carrer o carrers a què dóna front el solar a edificar, a la que s acompanyarà un pla de situació de la parcel la a escala mínima 1/1.000 corresponent a la base cartogràfica municipal, referit a carrers i edificis de fàcil identificació, així com un pla topogràfic del solar, degudament tancat, a escala mínima 1/200, firmat pel propietari que es fa responsable davant de la llei de les dades en ell consignats, així com dues fotografies a color del solar que es pretén edificar i el seu entorn, amb expressió en el pla dels llocs des d on han sigut preses. L Ajuntament, si ho considera oportú, efectuarà la corresponent tira de cordes per a procedir a la contestació de la sol licitud. La no coincidència de les dades relatives a la forma, grandària i la resta de característiques de la parcel la, corresponents al pla topogràfic a escala 1/200, amb els mateixos del pla escala 1/1.000 del topogràfic municipal, suposarà la prevalença del primer per ser d escala més detallada, sempre que el mateix hagi sigut elaborat per un tècnic competent en la realització de plànols topogràfics que es responsabilitzi de l alçament, i que les discrepàncies esmentades quant a la forma i límits de la parcel la compten amb el consentiment, degudament documentat i acceptat, dels limítrofs afectats per l alteració de la forma de la parcel la. Els tècnics municipals contrastaran l exactitud de la informació continguda en l alçament a escala detallada, prèviament a la concessió de la corresponent llicència.

3 106 BOIB Num Art Documents del projecte La petició de llicències haurà de ser acompanyada dels documents següents, sense perjudici del que estableix la llei de disciplina urbanística: 1. En el cas de obres majors : a) Projecte Bàsic o Projecte Bàsic i d Execució: En ambdós casos, s inclourà un pla de situació sobre el Pla de qualificació del Pla General; la identificació cadastral del solar, referida a les dades del Cadastre municipal; un pla de situació de la parcel la a escala mínima 1/2000 corresponent a la base cartogràfica i cadastral municipal en què se situï la planta de l edifici projectat; un pla d emplaçament de les obres en el solar, a escala 1/200, en el que es fitaran les distàncies de l obra als eixos o alineació oficial de les vies públiques a què doni front, així com la secció de les mateixes fitant calçades i voreres, les distàncies a la línia de delimitació de la zona marítim terrestre, si és el cas, i les distàncies des del contorn de l edificació als eixos de les parets mitgeres i als paraments exteriors de les parets de façana o tancament. S assenyalarà també en aquest pla el límit de la profunditat edificable si l haguera; l arbrat existent i els que hagin de ser reposats; les seves característiques generals; les cotes del terreny; les característiques de les vies tocant al mateix amb les seves dimensions expressades en centímetres; la situació d aljubs, cisternes, fosses sèptiques, estacions depuradores, xarxa de clavegueram, línies d alimentació d aigua i energia, enllumenat exterior i aparcament en superfície. Hauran de presentar-se, com a mínim, dues fotografies actuals i en color en què es pugi apreciar les característiques del solar i el seu entorn, situant també els punts des dels que hagin sigut preses. En solars les parcel les limítrofs del qual estiguin construïdes, hauran d apreciar-se en les fotografies les façanes dels edificis veïns. Les fotografies estaran firmades pel promotor. b) A més dels documents anteriors, es presentarà una nota informativa simple o una certificació del Registre de la Propietat, o document acreditatiu de dita propietat. c) En el cas que s hagués atorgat llicència a partir del Projecte Bàsic, no podran iniciar-se les obres si prèviament no ha sigut presentat i acceptat per l Ajuntament, el corresponent Projecte d Execució de conformitat amb el que disposa l article 7.3 de la Llei 10/90. d) Així mateix, es presentarà el corresponent Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, segons R.D /1997, sobre Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en les obres de construcció. e) Fitxa informativa. f) L autorització turística de l òrgan competent amb el seu corresponent projecte segellat pel mateix, per als supòsits d edificacions d ús turístic de nova planta, ampliació i reforma, d acord amb el que estableix la Llei general turística de les Illes Balears. 2. En cas de Obres menors : La sol licitud d obra menor anirà acompanyada de croquis a escala de les obres a realitzar, pla de situació i pressupost detallat, firmat pel Mestre Obrer, Empresa Constructora o Tècnic competent. Si és el cas hauran de presentar-se així mateix, l Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, segons R.D /1997, sobre Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en les obres de construcció i, com a mínim, dues fotografies actuals i en color en què es pugi apreciar les característiques de la construcció que es projecta. Art Fitxa informativa 1. Junt amb el Projecte Tècnic presentat per a la sol licitud de la llicència d obres es presentarà una fitxa d informació estadística que contindrà, com a mínim, les dades següents: a) Data de la sol licitud. b) Promotor: Nom i N.I.F. c) Parcel la: - Identificació cadastral completa (número de parcel la i d illeta). - Emplaçament (identificació postal, carrer o plaça, número...). - Barri on està ubicada dins dels definits en el Pla General. - Superfície. d) Normativa: - Classificació del Sòl. - Zonificació segons el Pla General, Pla Especial, Pla Parcial o Estudi de Detall. e) Tipus d obra: Reforma, Ampliació, Nova Planta, Demolició, etc. f) Dades de l obra: - Superfície construïda total que afecta l obra. - Superfície construïda de cada ús segons la classificació d usos detallats del Pla General. - Superfície enjardinada i percentatge resultant de la mateixa. - Nombre de vivendes. - Nombre de vivendes de protecció oficial. - Nombre de locals comercials. - Nombre d aparcaments en l edifici. - Nombre d aparcaments en l exterior de l edifici. - Nombre d ascensors. - Nombre d arbres inicial i final. - Tipus d energia emprats. - Nombre de places turístiques. - Tipus i categoria d establiment turístic. 2. L Ajuntament podrà dissenyar el format de la fitxa que contingui les dites dades. Art Procediment per a obtenció de llicències. Les llicències d obra se sol licitaran per mitjà d un escrit dirigit a l Alcalde, firmat pel sol licitant o representant legal, adjuntant la documentació preceptiva. El propietari o promotor de l obra tindrà l obligació de comunicar per escrit a l Ajuntament, prèviament a la retirada de la llicència, la designació, si és el cas, dels tècnics de grau superior i mig competents que hagin d intervenir en les obres, així com el nom de l Empresa Constructora, tot això amb els seus corresponents dades d identificació fiscal. Art Reintegrament. Les peticions i documents que es presenten hauran de ser reintegrats segons el que disposa les respectives ordenances fiscals d aquest Ajuntament. La falta de reintegrament o de qualsevol altre requisit no podrà justificar la no admissió de l escrit o document, havent de requerir a qui ho subscrigui perquè en el termini de deu dies hàbils solucioni la deficiència o el reintegrament, amb l advertència que si no ho fa s arxivarà sense més tràmits la petició. Art Resolució de les peticions. Terminis. 1. Presentada, la sol licitud haurà de ser sotmesa a informació dels Serveis Tècnics i/o Jurídics de la Corporació, així com d aquells Organismes les competències de la qual puguin veure s afectades per la mateixa, seguint-se els tràmits previstos en el Reglament de Serveis de les Corporacions Locals i disposicions complementàries i en la Llei 10/1990, de 23 d octubre, de Disciplina Urbanística de la C.A.I.B. 2. S atorgaran o denegaran en el termini segons els terminis indicats en la Llei de Disciplina Urbanística a comptar de la data en què la sol licitud haguera ingressat en el Registre General de la Corporació les llicències relatives a: - Obres i instal lacions industrials menors - Obertura d activitats excloses del R.A.M.I.N.P. - Les obres menors 3. Les restants llicències no catalogades com a obres menors s atorgaran o denegaran en el termini de DOS (2) mesos a comptar de la data en què la sol licitud haguera ingressat en el Registre General de la Corporació. Art Silenci administratiu. 1. Quan hagin transcorregut els terminis legalment establerts per a resoldre la llicència amb les pròrrogues que, si és el cas, s hagin concedit, sense que l Autoritat Municipal hagi adoptat resolució expressa, operarà el silenci administratiu de la manera següent: a) Si la llicència sol licitada es refereix a activitats en via pública o en béns de domini públic o patrimonials s entendrà denegada. b) Si la llicència es refereix a qualsevol altre tipus d actuació, caldrà ajustar-se al que preveu la legislació vigent. 2. Quan per a determinada actuació subjecta a llicència s exigiren autoritzacions o informes d un altre organisme de l Administració, el termini perquè operi el silenci s entendrà ampliat en el termini legal que el referit organisme tingui per a emetre la seva autorització, si aquesta ha de ser prèvia a la llicència. 3. En cap cas s entendran adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques en contra de la legislació, del planejament urbanístic o de les Ordenances Municipals d ús del sòl i edificació. 4. Encara transcorreguts els terminis establerts per a resoldre, l Autoritat Municipal està obligada a dictar una resolució expressa, en els termes de la Llei 30/92, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Art Obres urgents. Quan hagueren de realitzar-se obres d urgència fundades en la necessitat d evitar danys a persones o coses, i per això no puguin subjectar-se al procediment normal d obtenció prèvia de llicència, podrà obtenir-se l autorització necessària per mitjà de compareixença del peticionari al legant els motius de la urgència i les obres que ha de realitzar. La petició serà informada amb caràcter urgent pels Serveis Tècnics i concedida pel Batlle en els termes i condicions que s estimen procedents, donant compte en aquest últim cas, immediatament a la Comissió Municipal de Govern. L autorització provisional, no eximirà de la presentació, en el termini que es determini, de la sol licitud de documentació regla-

4 BOIB Num mentària. Si aquella no indiques expressament el termini, aquest serà de vuit dies hàbils. Art Exemplar per al sol licitant. Concedida la llicència d obres es tornarà al sol licitant un exemplar de la Memòria i de cada pla presentat amb el segell de l Ajuntament, i una fefaent de l acord municipal que atorga la llicència i, si és el cas, de les condicions imposades, que expedirà el Secretari Municipal o funcionari en qui aquest delegui. Aquest exemplar romandrà en l obra fins a la seva finalització. Un altre exemplar quedarà unit a l expedient. De la mateixa manera es procedirà si es denega la llicència sol licitada. Art Cartell en l obra. Els documents que acrediten la concessió de llicència estaran sempre en el lloc on les obres es duen a terme, i seran exhibits a l Autoritat municipal o als seus agents delegats, a petició dels mateixos. Igualment en les obres majors serà obligat col locar en l obra, en lloc visible i llegible des de la via pública, un cartell de 60 x 80 centímetres en què consti, en lletres negres sobre fons blanc, la inscripció següent: 1. Ajuntament de Calvià. 2. Nom i cognom o raó social del promotor titular de la llicència. 3. Número de llicència i data de concessió. 4. Termini d execució. 5. Ordenança que s aplica. 6. Nombre de plantes, distingint entre plantes baixa, plantes pis i soterrani. 7. Nom i cognoms del tècnic superior i del tècnic de grau mitjà, directors de l obra. 8. Denominació de l empresa constructora. Art Modificacions en el curs de les obres. Si durant el curs de les obres es voldria introduir alguna modificació en les mateixes que afecte, bé sigui a paràmetres urbanístics fonamentals com a superfície edificable, alçada, ocupació o ús, o bé a elements estructurals de l edifici, el peticionari haurà de sol licitar de l Ajuntament, la corresponent autorització de la mateixa manera i amb el mateix procediment establert per a les sol licituds de llicència, i no es podran realitzar les modificacions sense abans haver obtingut de l Ajuntament la corresponent autorització, havent d ajustar al que disposa l article 5 de la Llei 10/1990, de 23 d octubre, de Disciplina Urbanística de la C.A.I.B. Art Reparació de danys. L obtenció d una llicència municipal d obres o instal lacions porta implícita l obligació d abonar quantes depeses per danys o altres s ocasionen com a conseqüència de les mateixes, en la via pública, en les seves voreres, paviments, passeigs, fanals, instal lacions d enllumenat, gas, subministrament d aigua, xarxes de clavegueram i qualssevol altres béns públics i patrimoni que foren deteriorats. Art Caducitat i pròrroga de la llicència. 1. Les llicències caducaran per les causes següents: a) Per no haver sigut iniciades les obres en el termini de sis mesos a comptar de la seva notificació, o en el termini màxim establert per a això en la pròpia llicència. b) Per no haver presentat el certificat d indivisibilitat, o si és el cas, certificació del Registre de la Propietat d haver-se sol licitat la seva inscripció, en el mateix termini de sis mesos, a comptar de la notificació de la mateixa. c) Per no haver sigut acabada l obra en el termini establert per a la seva execució en la pròpia llicència. 2. El procediment per a la declaració de caducitat requerirà: a) Acord de l òrgan que va atorgar la llicència en què s especifiqui l inici del dit expedient, amb especificació de les causes del mateix. b) Audiència de l interessat per un termini de deu dies, per a oïda a aquest, dictar una resolució en què es resolgui la procedència o no de la caducitat. 3. Amb anterioritat a la caducitat de la llicència assenyalada en els apartats anteriors, podrà sol licitar-se pels particulars una pròrroga dels terminis d inici o de finalització, de conformitat amb el que disposa l article 8.5 de la Llei 10/1990, de 23 d octubre, de Disciplina urbanística de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Art Final d obra i llicència d ocupació. 1. Al terme de qualsevol obra de construcció el titular de la llicència haurà de posar-ho en coneixement de l Ajuntament per mitjà d un escrit, sol licitant la comprovació final i el certificat municipal de primera ocupació, acompanyant els certificats següents: a) Certificat de final d obra expedit per l Arquitecte o tècnic Director de l obra; i b) Certificat emès pel tècnic responsable o l instal lador oficial que hagi executat la doble xarxa de subministrament d aigües indicant: * Que la instal lació compleix les necessàries condicions tècniques i higièniques i garantint que sigui impossible contaminar la xarxa general de subministrament d aigua potable; i * Que la instal lació d aigües pluvials no està connectada a la xarxa general de sanejament. 2. Examinada pels tècnics municipals l obra per mitjà de la corresponent inspecció, emetran un informe indicant si s adequa a la llicència concedida. El mateix òrgan que va concedir la llicència concedirà, sí procedeix, la llicència de primera ocupació que serà preceptiva per a utilitzar, ocupar, arrendar l immoble, així com per a obtenir els subministraments d aigua potable, energia elèctrica i per a la connexió a la xarxa de clavegueram. 3. En el cas que l obra executada no s adeqüés a la llicència concedida s iniciaran els tràmits previstos en la Llei10/1990, de Disciplina Urbanística de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a les infraccions urbanístiques i les seves sancions. 4. Per a la concessió de llicències de primera ocupació i certificacions municipals de final d obra o documents equivalents dels edificis construïts en les circumstàncies previstes en els articles 4.13 i 8.04 sobre edificació sense urbanització consolidada, serà necessari que la urbanització estigui completament finalitzada d acord amb les determinacions del projecte d urbanització o de dotació de serveis aprovat. Art Obres menors. 1. Només es conceptuaran com a obres menors aquelles de tècnica senzilla i d escassa entitat constructora i econòmica que no suposen alteració del volum de les instal lacions i serveis d ús comú o del nombre de vivendes i locals, ni afecten el disseny exterior, els fonaments, l estructura o les condicions d habitabilitat o de seguretat de totes les classes d edificis i instal lacions. 2. En cap cas s entendran com a obres menors les parcel lacions urbanístiques i les del Sòl Rústic i les intervencions en àmbits i elements declarats com béns d interès cultural, catalogats o protegits, els grans moviments de terra i la tala massiva d arbres. Els tancaments de parcel les, a realitzar amb murs de fàbrica que no constitueixen mur estructural de contenció, tindran la consideració d obra menor a l efecte d esta normativa. Art Obligacions dels productors de residus de construcció-demolició. 1. En compliment del Pla director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció - Demolició, els productors de residus de construcció demolició actuaran segons el que disposa el PDS per a la gestió dels Residus de Construcció-Demolició, (BOIB 141 de 23 de novembre de 2002), i en especial el seu article 9, o normativa que ho reguli. Títol III. Regulació dels usos Capítol 1. Classificació general dels usos Art Estructura general dels usos i definicions. 1. Sense perjudici del règim d usos previstos pel Pla Territorial Insular per a les àrees sostretes al desenvolupament urbà, a l efecte de la regulació que s estableix en el present títol, es considerarà com a ús urbanístic del sòl qualsevol de les activitats contingudes en la relació que a continuació es detallarà. 2. Per a la fixació dels usos als sòls, edificacions o instal lacions, i per a la seva adequada regulació s estableix la següent classificació i es defineixen els següents conceptes funcionals: a) Segons la seva assignació urbanística: - Usos generals - Usos globals - Usos detallats b) Segons la seva utilització, els usos es classifiquen en dos grups: - Usos públics - Usos privats c) Segons el seu grau de compatibilitat: - Usos permesos - Usos condicionats - Usos prohibits d) Segons la seva possibilitat d aprofitament econòmic: - Usos lucratius - Usos no lucratius e) Segons la forma en què es desenvolupa l ús: - Ús sustentat en construcció o instal lació. - Ús a l aire lliure no sustentat en construcció o instal lació. 3. Definicions a) Ús general és el que conforma cada un dels grans tipus d usos que es manegen en el planejament, corresponent al nivell de definició més genèric. Els

5 108 BOIB Num usos generals considerats en el Pla són el rural, residencial, productiu i dotacional. b) Ús global, és el corresponent a l escaló intermedi de desagregació en la classificació metodològica que utilitza el planejament i que el Pla General estableix per a definir l estructura general i orgànica del territori i el destí genèric de cada zona en el sòl urbanitzable. c) Ús detallat, és el contemplat de forma més detallada pel Pla per a la regulació del règim de compatibilitat de les activitats permeses en cada àrea o zona d ordenança. d) L ús públic ve definit com el conjunt d activitats que es desenvolupen sobre béns i serveis de domini públic per una entitat pública (municipal, provincial, autonòmica, etc.). També tindran la consideració de públics els usos i serveis desenvolupats per entitats públiques sobre béns de propietat particular (per mitjà d arrendament o un altre títol d ocupació). e) L ús privat ve definit com el conjunt d activitats que particulars o entitats de caràcter privat desenvolupen sobre béns i serveis privats. f) L ús col lectiu ve definit com el conjunt d activitats que es desenvolupa sobre béns i serveis que poden ser de titularitat privada, per la qual cosa per a accedir als mateixos fa falta de la pertinença a una associació, societat, club o organització semblant o bé l abonament d una contraprestació o quota econòmica o semblant. g) L ús permès ve definit com el conjunt d activitats que el Pla autoritza en una determinada zona, parcel la o edificació. Els usos urbanístics del sòl es defineixen en funció de l activitat o activitats que s exerceixen en un determinat àmbit, sigui aquest construït o no, podent donar-se de forma individual o simultàniament diverses activitats en una mateixa zona, parcel la o edificació. Entre totes les activitats que eventualment es desenvolupen simultàniament en un determinat àmbit, podrà existir, o no, vinculació física (trobar-se en la mateixa zona, parcel la o construcció) i/o funcional (pertànyer al mateix titular). Tot això haurà de ser tingut en compte a l hora d establir les intensitats dels usos que a continuació es defineixen. Entre els usos permesos ha de distingir-se, alhora, els següents: Ús característic, dominant o principal: Ve definit com aquell que, d entre els usos permesos en una determinada zona, parcel la o edificació, es desenvolupa o és susceptible de desenvolupar-se amb una major intensitat i extensió superficial que la resta d usos permesos. Perquè un ús pugui tenir tal consideració, haurà d esgotar un mínim de l aprofitament corresponent al seu respectiu àmbit, d acord amb el que s estableix en les ordenances particulars d edificació de cada zona de sòl urbà. Us secundari o compatible: Ve definit com aquell que, d entre els usos permesos en una determinada zona, parcel la o edificació es desenvolupa amb una menor intensitat i extensió respecte a l ús característic, principal o dominant, coexistint amb altres usos permesos. Ús complementari o servidor: Ve definit com aquell ús auxiliar que es troba vinculat i al servei dels dominants i secundaris, sense l existència del qual no poden aquests desenvolupar-se correctament. No obstant això, en altres casos pot arribar a constituir un ús principal quan se situa de forma aïllada i sense vinculació funcional amb altres usos. h) Ús condicionat: És l ús permès que està subjecte a condicions o autoritzacions prèvies sobre la base del compliment de determinats requisits. i) L ús prohibit o incompatible ve definit com aquell o aquells conjunts d activitats que, per les seves característiques (intensitat d ús, grandària, nivell d emissions, etc.), pot provocar molèsties, insalubritat, perillositat, etc., a altres usos existents o prevists en una determinada zona, parcel la o edificació, respecte dels quals tindrà la consideració d incompatible. Els usos no inclosos com permesos en una determinada zona, parcel la o edificació es consideraran prohibits. j) Ús lucratiu és aquell l existència del qual dóna lloc a rendiments econòmics susceptibles de tràfic jurídic privat k) Ús no lucratiu, és aquell el contingut o del qual destí impedeix l existència de rendiments susceptibles de tràfic jurídic privat, com és el cas dels usos dotacionals públics. l) Ús sustentat en edificació és aquell que per al desenvolupament de les activitats que comporta, precisa l existència d una edificació que ho suporti. m) Ús no sustentat en edificació, o a l aire lliure, és aquell que no precisa l existència d una edificació que ho suporti. Art Classificació dels usos globals i detallats. A l efecte d allò que s ha disposat en aquestes Normes i de les contingudes en els plans que desenvolupen el Pla General, els usos es classifiquen com usos per àrees sostretes del desenvolupament urbà i usos per sòl urbà i urbanitzable, tal segons s indica en el quadre següent: a) Usos per àrees en sòl rústic. Usos Generals Usos Globals Usos Detallats Rural B. Activitats B.1. Activitats de caràcter extensiu del sector Primari B.2. Activitat de caràcter intensiu B.3. Activitats complementaries B.4. Activitats extractives C. Activitats del C.1. Indústria de transformació sector Secundari C.2. Indústria General D. Equipaments D.1. Equipaments sense construcció D.2. Resta d equipaments E. Infraestructures E.1. Petites Infraestructures E.2. Vies de transport E.3. Conduccions i esteses E.4. Ports i ports esportius E.5.Grans instal lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal F. Habitatge. unifamiliar aïllat b) Usos per sòl urbà i urbanitzable. Residencial 1. Residencial unifamiliar 1.1. Vivenda unifamiliar 2. Residencial plurifamiliar 2.1. Vivenda plurifamiliar 2.2. Residència comunitària Productiu 3. Secundari 3.1. Indústries 3.2. Magatzems 4. Terciari 4.1 Comercial 4.2. Serveis 4.3. Turístic 4.4. Establiments públics Dotacional 5. Equipament comunitari 5.1. Sociocultural 5.2. Docent 5.3. Assistencial 5.4. Administratiu - institucional 5.5. Esportiu 5.6. Seguretat 5.7. Sanitari 5.8. Religiós 5.9. Funerari Recreatiu 6. Comunicacions i 6.1. Xarxa viària infraestructures 6.2. Instal lacions urbanes 6.3. Transport 6.4. Telecomunicacions 6.5. Aparcaments 6.6. Ports i ports esportius 7. Espais lliures 7.1. Espais lliures públics 7.2. Espais lliures privats Art Definició de les activitats regulades a sòl rústic D acord amb la matriu d ordenació de sòl rústic de l Annex I de la Llei 6/1999, de 3 d abril, de les Directrius d Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries i com a desenvolupament d aquesta, la definició dels usos per les activitats globals i detallats a l annex d aquesta normativa (Matriu d ordenació de sòl rústic) queda com s estableix a els següents apartats: 1.- Activitats del sector primari. a).- De caràcter extensiu: Són les pròpies de les explotacions agràries, ramaderes i forestals i d altres com l apicultura, similars, caracteritzades pel seu caràcter extensiu, siguin de secà o de regadiu. Seran destinades a preparar la terra per a l obtenció dels cultius agrícoles, de les pastures i farratges o dels forestals i l activitat cinegètica a vedats no intensius. Inclou les construccions necessàries per desenvolupar les diferents tasques lligades a l explotació. b).- De caràcter intensiu: Aquestes activitats són les mateixes que les de l apartat anterior, però diferenciades pel seu caràcter intensiu, d acord amb els criteris establerts per l organisme corresponent, així com també la piscicultura. Inclouen les construccions i instal lacions pròpies d aquestes activitats, com són els hivernacles, les infraestructures de reg, les granges i magatzems de certes dimensions, les instal lacions lligades a explotacions piscícoles intensives i altres similars. c).- Complementàries: Seran considerades així l agroturisme, el turisme rural, les granges cinegètiques, les posades, les cases de colònies, els refugis i altres instal lacions destinades a l estada i allotjament de grups i, en general, els oferiments complementaris compatibles amb els objectius de conservació i protecció del sòl rústic. En qualsevol cas s entendran compreses en aquest apartat les activitats complementàries a les quals es refereix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, que vincularà els instruments de planejament general als efectes de l aplicació transitòria de la matriu d ordenació del sòl rústic.

6 BOIB Num Activitats del sector secundari. a).- Indústria de transformació agrària: Són les activitats destinades a emmagatzematge, separació, classificació, manipulació o primer tractament industrial dels productes agraris i al seu envàs per comerciar-los i distribuir-los en el corresponent mercat. S hi inclouen les construccions i infraestructures que necessàriament s han d ubicar en aquest tipus de sòl per al desenvolupament d aquestes activitats, sempre adequades a les condicions d integració establertes en el Pla Territorial de Mallorca. S exclouen les edificacions noves i el tractament de productes que no siguin de la producció de la pròpia explotació a les àrees naturals d especial interès d alt nivell de protecció. b).- Indústria en general: Són les activitats destinades a l obtenció, la transformació o el transport de productes a partir de les matèries primes. S inclouen les construccions i infraestructures que necessàriament s han d ubicar en aquest tipus de sòl per al desenvolupament d aquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions estètiques i ambientals de l article Equipaments. a).- Equipaments sense construcció: Es refereix a equipaments situats a terrenys no afectats per explotacions agràries, els quals es defineixen en l apartat 1.c. Consisteix en l adaptació d un espai, sense implicar transformació de les seves característiques inicials, per a activitats d oci i temps lliure de diferent classe, de caràcter concentrat o no, com són: Àrees recreatives, embarcadors, escars, ancoratges, activitats de temporada lligades a la platja. S inclouran les instal lacions de taules, barbacoes, fonts, serveis sanitaris desmuntables i socorrisme, jocs de nens, papereres, aparcaments i la xarxa viària interna destinada a tasques de manteniment, serveis i vigilància, així com les derivades de les concessions de temporada en el litoral. b).- Resta d equipaments: Consisteix en la transformació de les característiques d un espai per permetre la realització d una activitat, o per a instal lacions i construccions de nova planta destinades a les activitats d oci, recreatives, científiques, culturals, comercials i de emmagatzematge, educacionals, soci-assistencials i al turisme de certes dimensions que, per les seves característiques, necessàriament s han de situar a sòl rústic. S inclouen, a manera d exemple, els camps de golf i el seu oferiment complementari d acord amb la seva legislació específica, càmpings, parcs zoològics o circuits esportius. 4.- Altres activitats. a).- Extractives: Són activitats encaminades a l extracció dels recursos minerals en explotacions a cel obert o en el subsòl o les auxiliars destinades a l extracció i primer tractament dels recursos geològics situats a la mateixa zona. b).- Infraestructures. Són un conjunt ampli d instal lacions superficials, subterrànies o àrees, de caràcter local o supramunicipal amb alternatives de localització restringides, necessàries per a la creació i el funcionament d una organització qualsevol. b.1.- Petites infraestructures (E-1): Torres, antenes i estacions de telecomunicacions, de navegació i altres instal lacions de comunicació d impacte semblant, així com també les infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície no superior a 200 m2. b.2.- Vies de transport (E-2): Inclou autopistes, autovies, carreteres, ferrocarrils i les seves instal lacions complementàries. b.3.- Conduccions i esteses (E-3): Són un conjunt de xarxes de transport o distribució d energia elèctrica, aigua, telecomunicacions, sanejament i similars i altres línies d estesa aèries o soterrades, juntament amb els suports i les instal lacions complementàries a la xarxa. b.4.- Ports i ports esportius (E-4): S inclouen les instal lacions destinades a l atracament d embarcacions per al transport de passatgers i mercaderies i les instal lacions necessàries per a la càrrega i descàrrega, emmagatzematge i tractament de mercaderies, àrees de reparació i moviment i totes les altres superfícies, construccions, emplaçaments i serveis associats a aquest tipus d infraestructures, així com els ports esportius, d oci i de pesca i les seves superfícies annexes. b.5.- Grans instal lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal (E-5): Grans superfícies d estacionament de vehicles a l aire lliure, infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície superior a 200 m2, aeroports i qualsevol altre instal lació d interès general o d impacte semblant sobre el medi físic. c).- Habitatge unifamiliar aïllat. Es tracta de la construcció d edificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta en el sòl rústic, vinculats o no a l explotació agrària. d).- Protecció i educació ambiental. Són les activitats pròpies de la protecció i l educació ambiental. Comprèn les instal lacions necessàries per portar-lo a terme: Habilitació de camins i accessos, instal lacions d observació, centres d interpretació, aules de la natura, granges escola, passos sobre rierons o torrents, miradors i similars. Incloent en aquesta qualificació les zones especials de conservació i d especial protecció per a les aus declarades a les Illes Balears que s integren a la xarxa ecològica europea Natura 2000, Art bis. Definició de les activitats regulades a sòl urbà i urbanitzable. Les activitats en sòl urbà i urbanitzable resten regulades per els següents usos: a) Residencial, en les seves categories: - Unifamiliar - Plurifamiliar. b) Productiu, en les categories: - Secundari - Terciari c) Dotacional, en les categories: - Equipaments Comunitaris - Comunicacions - Infraestructures - Espais Lliures Aquests usos es defineixen en els articles (3.04 a 3.10) Art Ús Global (1) Residencial Unifamiliar 1. L ús residencial unifamiliar és l ús global corresponent a l allotjament d una sola unitat familiar o convivencial. 2. L ús residencial unifamiliar comprèn un sol ús detallat: 1.1. Vivenda Unifamiliar És l ús corresponent a l alberg o residència d una persona o d un grup d elles relacionades per vincles familiars, afectius o d amistat que constitueixen el que es denomina una família o unitat convivencial, en un edifici que constitueix una sola unitat predial o registral tenint accés a la construcció o a la parcel la des d un vial o espai lliure d ús i domini públic. Art Ús Global (2) Residencial Plurifamiliar 1. L ús global residencial plurifamiliar és l ús corresponent a l allotjament temporal i/o comunitari de persones de diverses famílies o unitats convivencials. 2. L ús global residencial plurifamiliar comprèn els següents usos detallats: 2.1. Vivenda Plurifamiliar És l ús relatiu a la vivenda familiar que, agrupada amb altres unitats familiars o convivencials juxtaposades lateralment i/o superposades verticalment formen una edificació contínua que constitueix junt amb la parcel la sobre la qual s assenta una sola unitat predial o registral, utilitzant per a l accés a cada unitat de vivenda elements d edificació privats comuna (caixes d escala, jardins comunitaris, vies o carrers privats, etc.), i es regeixen pel règim jurídic de propietat horitzontal. Ocasionalment, sobre una parcel la podran disposar-se una o diverses unitats edificatòries, podent resultar que de la parcel la inicial s assignen parts d ella a diferents unitats familiars o convivencials que, de forma individualitzada, disposaran de l ús privatiu de les mateixes (vivendes aïllades, vivendes aparellades, adossades o en filera) Residència Comunitària Correspon a l allotjament de col lectius humans que sense posseir vincles familiars, viuen en comunitat compartint diferents locals o peces de l edifici que habiten amb gestió centralitzada, destinats a facilitar serveis complementaris (menjador, sales d assistència sanitària, etc.) com ara Col legis Majors, Convents i monestirs, Quarters i Residències militars, albergs de transeünts, etc. 3. Aquest ús urbanístic podrà ser qualificat per mitjà de l obligació d adscriure s a algun dels règims de vivenda protegida establerts en la legislació corresponent (Protecció Oficial, Protecció autonòmica, Promoció Pública, etc.) Art Ús Global (3) Secundari 1. L ús global industrial és el corresponent a la transformació de productes que provenen de llocs de producció de recursos, d altres establiments manufacturers o de dipòsits de productes recuperats que, una vegada elaborats i degudament classificats, es disposaran en condicions de transport per al seu posterior emmagatzematge, consum o reutilització, corresponent en termes econòmics al denominat sector secundari. Dins d aquest ús es consideren incloses les activitats de la secció D Indústria manufacturera de la Classificació Nacional d Activitats Econòmiques CNAE Dins de l ús global secundari es defineixen els següents usos detallats: 3.1. Indústries És l ús corresponent a la transformació de primeres matèries, i elaboració i manufactura de productes. Inclou les indústries d alimentació, escorxadors,