ACORD DEL PLE, DE DIA 12 D ABRIL DE 2018, PEL QUAL S APROVA EL REGLAMENT ORGÀNIC DEL CONSELL DE MALLORCA *


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ACORD DEL PLE, DE DIA 12 D ABRIL DE 2018, PEL QUAL S APROVA EL REGLAMENT ORGÀNIC DEL CONSELL DE MALLORCA *"

Transcripción

1 ACORD DEL PLE, DE DIA 12 D ABRIL DE 2018, PEL QUAL S APROVA EL REGLAMENT ORGÀNIC DEL CONSELL DE MALLORCA * (BOIB núm. 89, de 19 de juliol de 2018) REGLAMENT ORGÀNIC DEL CONSELL DE MALLORCA TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Règim organitzatiu del Consell de Mallorca El Consell de Mallorca, com a institució de govern, administració i representació insular, en l exercici de les potestats reglamentàries i d autoorganització que li atorguen els articles 61 a 63 i 65 a 67 de l Estatut d autonomia de les Illes Balears, així com l article 6 de la Llei 8/2000, de 27 d octubre, de consells insulars, regula mitjançant aquest reglament orgànic el seu règim organitzatiu i de funcionament. Article 2. Ús de la llengua catalana 1. El català, com a llengua pròpia de Mallorca, ho és també d aquest Consell. 2. L Administració del Consell de Mallorca ha d emprar el català i el castellà, com a llengües oficials a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d acord amb la forma regulada per la Llei 3/1986, de 29 d abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, i d acord amb el Reglament de regulació de l ús de la llengua catalana dins l àmbit de competència del Consell. TÍTOL PRIMER LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA I L ESTATUT DELS CONSELLERS I DE LES CONSELLERES Capítol I Constitució de la corporació Article 3. Membres del Consell La determinació del nombre de membres del Consell, el procediment per elegir-los i els supòsits d inelegibilitat i incompatibilitat es regulen per l Estatut d autonomia de les Illes Balears i per la Llei 7/2009, d 11 de desembre, electoral dels consells insulars. * El Ple del Consell, en la sessió de dia 12 de juliol de 2018, va aprovar la correcció d errades materials. 1

2 Article 4. Sessió constitutiva 1. El Consell de Mallorca es constitueix en sessió pública després del dia 20 i no més tard del dia 45 des que han tingut lloc les eleccions. 2. La convocatòria de la sessió constitutiva l ha de fer el president o la presidenta en funcions del Consell, després d haver consultat els membres electes que encapçalen cada una de les llistes electorals que han obtingut representació. 3. En l acte de constitució, s ha de formar una mesa d edat, integrada pels membres electes de major i menor edat presents a l acte, i pel secretari o per la secretària general del Consell Insular. La Mesa ha de comprovar les credencials presentades i les acreditacions de personalitat dels electes d acord amb els certificats que hagi tramès la Junta Electoral de les Illes Balears. 4. Feta l operació anterior, la Mesa ha de declarar constituït el Consell si concorr la majoria absoluta dels consellers i les conselleres electes. En cas contrari, s ha de fer una sessió dos dies després i resta constituït el Consell sigui quin sigui el nombre de consellers i conselleres presents. Article 5. Elecció de la Presidència L elecció de la persona que ha d ocupar la Presidència ha de tenir lloc en la sessió de constitució del Consell Insular, d acord amb les regles següents: a) Poden ser persones candidates a la Presidència del Consell tots els consellers i les conselleres electes que hagin estat cap de llista o els que els hagin substituït per ordre de la mateixa llista. b) La Mesa d Edat, una vegada hagi fet les consultes oportunes, ha de proposar al Ple el candidat que presenti més signatures de consellers o conselleres en suport a la seva candidatura i, en cas d empat, el que pertanyi a la llista electoral més votada. c) El candidat proposat ha de presentar al Ple, durant un temps màxim de seixanta minuts, el seu programa polític i n ha de sol licitar la confiança. d) Després ha d intervenir una persona representant de cada de llista que ho sol liciti, durant quinze minuts. e) El candidat proposat ha de contestar globalment les persones que han intervingut, durant un termini màxim de trenta minuts, i cadascun d aquests tindrà dret a una rèplica de cinc minuts. f) Si el Ple atorga la confiança a la persona candidata per majoria absoluta dels seus membres, la persona candidata és proclamada president o presidenta. Si no obté la majoria absoluta, la mateixa proposta s ha de sotmetre a una altra votació i la confiança s atorga per majoria simple. g) Si, en aquestes votacions, no s obté la confiança, s han de tramitar propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors. h) En el cas que hagin transcorregut quaranta-vuit hores de la primera votació per a la investidura i cap candidat no hagi obtingut la confiança del Ple, ha de ser proclamant president qui encapçali la llista electoral que hagi obtingut el nombre més alt de vots. Capítol II 2

3 Drets i deures dels consellers i de les conselleres Article 6. Drets dels consellers i de les conselleres 1. Tots els consellers i totes les conselleres tenen dret: a) Als honors, les prerrogatives i les distincions pròpies del càrrec establertes per Llei de l Estat o de la Comunitat Autònoma. b) A assistir amb veu i vot, en els termes d aquest reglament, a les sessions i reunions dels òrgans col legiats dels quals formen part. El dret de vot al Ple, a la Comissió de Govern i a les comissions informatives es reserva només per als consellers i per a les conselleres electes. c) A percebre la retribució i les indemnitzacions que corresponguin d acord amb l article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les bases de règim local, i amb els límits i limitacions establerts en els articles 75 bis i 75 ter del text legal esmentat. 2. Els consellers i les conselleres electes, a més, tenen dret a obtenir tots els antecedents, les dades o les informacions que tenguin els serveis de la corporació i resultin necessaris per desenvolupar la seva funció. Amb aquesta finalitat, cada grup polític pot formular peticions, que ha d atendre el conseller executiu o la consellera executiva competent en el termini de vint dies naturals. Les sol licituds derivades de l exercici d aquest dret es resolen en les condicions i els terminis establerts en la legislació bàsica de règim local. Article 7. Deures dels consellers i de les conselleres 1. Tots els consellers i totes les conselleres tenen els deures següents: a) Assistir a les sessions dels òrgans col legiats del quals formin part. b) Comunicar a la Presidència les absències fora de Mallorca que excedeixin de vuit dies i concretar-ne la durada previsible. c) Guardar silenci sobre les informacions que se ls facilitin per fer possible el desenvolupament de la seva funció, singularment sobre les que han de servir d antecedent per a decisions que encara no s han adoptat. d) Declarar qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i sobre les possibles causes d incompatibilitat. També han de declarar els seus béns patrimonials i la participació en societats de tot tipus, amb la informació de les societats en què participen i les liquidacions dels imposts sobre la renda, el patrimoni i, si escau, sobre societats. 2. La Presidència de la corporació pot sancionar els incompliments dels deures a què es refereix l apartat anterior en els termes establerts per la legislació vigent. 3. El Consell de Mallorca obrirà un registre d invitacions en què els membres de la corporació i els consellers executius i les conselleres executives han de fer constar les invitacions a estades fora del seu domicili que els hagin fet per raons del seu càrrec. 4. Així mateix, tots els consellers i totes les conselleres queden obligats a: a) Registrar i lliurar a la institució els obsequis d un valor superior a dos-cents euros, rebuts en funció del càrrec, tant provinents d institucions públiques com de persones 3

4 físiques i empreses privades. No s han d admetre obsequis de les empreses que mantinguin una relació contractual amb el Consell de Mallorca. b) Comunicar els viatges i les despeses que abona la institució per registrar-les. Article 8. Pèrdua de la condició de conseller electe o de consellera electa Els consellers electes en perden la condició per les causes següents: a) Per decisió judicial ferma, que anul li l elecció o la proclamació. b) Per mort o incapacitació, declarada aquesta per decisió judicial ferma. c) Per extinció del mandat, en expirar-ne el termini, sense perjudici que continuïn en les funcions solament per a l administració ordinària fins que els seus successors prenguin possessió. d) Per renúncia, que s ha de fer efectiva per escrit davant el Ple de la corporació, el qual n ha d adoptar un acord de coneixement en els trenta dies següents. e) Per incompatibilitat, en els supòsits i en les condicions establerts per l Estatut d autonomia de les Illes Balears i la legislació de consells insulars. f) Per pèrdua de la nacionalitat espanyola. Capítol III Grups polítics Article 9. Creació i composició dels grups polítics 1. Els consellers i les conselleres electes, a l efecte de l actuació corporativa, es constitueixen en grups polítics. 2. Els grups polítics es constitueixen mitjançant un escrit adreçat a la Presidència del Consell, subscrit per totes les persones que l integren, en què expressen la voluntat de formar part d un grup, la denominació i el nom del o de la portaveu. L escrit s ha de formalitzar abans del primer ple ordinari després de la constitució de la corporació. 3. Els grups, tret del grup mixt, estan integrats, almenys, per dos consellers i conselleres. Si un grup, durant el mandat, queda amb un sol membre, passarà automàticament al grup mixt. 4. Cap conseller o consellera no pot pertànyer simultàniament a més d un grup. Article 10. Membres no adscrits 1. Els consellers o conselleres que no s integrin en el grup polític que constitueixi la formació electoral per a la qual foren elegits o que abandonin el grup de procedència tenen la consideració de consellers o conselleres no adscrits i no poden formar part de cap altre grup ni constituir grup mixt. 2. Qui abandoni voluntàriament un grup, ho ha de comunicar per escrit al Ple de la corporació. 4

5 3. La reincorporació d un membre no adscrit al grup al qual pertanyia ha de tenir l autorització expressa del o de la portaveu. 4. Quan la majoria de consellers i conselleres d un grup polític abandonin la formació política que presentà la candidatura per a la qual varen concórrer a les eleccions o en siguin expulsats, són els consellers i conselleres que romanen en aquesta formació política els integrants legítims d aquest grup polític a tots els efectes. En qualsevol cas, la Secretaria General del Consell pot adreçar-se a la persona representant legal de la formació política que presentà la candidatura corresponent a l efecte que notifiqui l acreditació de les circumstàncies assenyalades. 5. Els consellers i les conselleres no adscrits no poden rebre cap altre tipus de percepció econòmica que les previstes en l article 6.1.c) d aquest reglament. Aquesta previsió no és aplicable en el cas de les candidatures presentades com a coalició electoral, quan algun dels partits polítics que la integrin decideixi abandonar-la. Aquests consellers i conselleres són informats i poden assistir a les comissions informatives i a altres òrgans col legiats en què estiguin representats els grups polítics, amb veu i sense vot. Article 11. Portaveus dels grups polítics El conseller o la consellera portaveu del grup polític ha de ser el o la cap de llista a les eleccions, tret que, mitjançant un escrit adreçat a la Presidència i subscrit per la majoria dels integrants, el grup nomeni una altra persona. També se n han de designar les persones suplents. Article 12. Membres exclosos contra la seva voluntat 1. Els consellers exclosos contra la seva voluntat del seu grup d origen s integren en el grup mixt. També poden acordar formar un grup propi si ho decideixen voluntàriament quan disposin del nombre mínim de membres que estableix l article L expulsió l ha de comunicar per escrit al Ple el o la portaveu del grup. Article 13. Dotacions econòmiques i mitjans materials als grups polítics 1. Tots els grups polítics tenen dret a una dotació econòmica que resulta d una aportació fixa idèntica per a cada un, així com d una aportació variable en funció del nombre de membres. El Ple fixa aquesta quantia en les Bases d execució del pressupost, aprova anualment l acord d autorització i de disposició de les despeses corresponents a aquestes assignacions, i fixa, si és el cas, les condicions específiques d abonament i de justificació. Aquesta aportació no es pot destinar al pagament de personal o a l adquisició de béns que puguin constituir actius fixos de caràcter patrimonial. Els grups han de disposar d un número d identificació fiscal propi, diferenciat del que tingui el partit polític al qual es trobi vinculat. També han de disposar d un compte corrent de la seva titularitat. 2. Les dotacions econòmiques es poden abonar anticipadament amb periodicitat semestral per un import màxim del 50 % de l aportació anual, sense l obligació de constituir garantia o aval. Per poder ser beneficiaris de l aportació els grups han d acreditar, d una banda, que estan al corrent de les obligacions tributàries davant la 5

6 Seguretat Social i davant el Consell de Mallorca i, de l altra, en l expedient ha de quedar manifest que no s ha dictat cap resolució declarativa de procedència del reintegrament de la subvenció o de pèrdua al dret del cobrament. 3. Abans de l 1 d abril de l any posterior al que s atorga l aportació, els grups han de presentar la justificació de les despeses fetes amb càrrec a aquestes aportacions, així com la comptabilitat corresponent, que ha d incloure el balanç (de sumes i saldos), el compte de resultats i la memòria econòmica a 31 de desembre, d acord amb l article 14.4 de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics. La justificació ha d incloure una relació de les despeses de l any corresponent amb el concepte detallat, les factures o els documents de valor provat equivalent conforme a la normativa vigent, la justificació del pagament efectiu de cada despesa i l extracte bancari del compte corresponent. Tant les factures com el seu pagament han d estar compresos dins l exercici d atorgament. 4. Els grups poden fer aportacions als seus partits polítics d acord amb el que preveu l art. 2.1.e) de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament de partits polítics. Aquestes aportacions s han de justificar mitjançant la presentació de l instrument jurídic en què es determinen les condicions reguladores de l aportació als partits polítics per despeses de funcionament del grups i els justificants de la transferència bancària. Tant per a les despeses generals com per a les aportacions fetes als seus partits polítics, en el cas dels pagaments fets mitjançant modalitats diferents de la transferència bancària, s ha d aplicar el que estableix l Ordenança general de subvencions del Consell de Mallorca. 5. La justificació i la comptabilitat de les assignacions s han de lliurar abans de l 1 de juny de l any posterior al que s atorga a la Intervenció General, perquè emeti, abans de l 1 d octubre del mateix any, l informe de fiscalització individualitzat corresponent. La falta de justificació adequada és causa d incoació d expedient de reintegrament pels imports corresponents. Dels justificants i de la comptabilitat presentades, així com del resultat de l informe de fiscalització de la Intervenció General, es donarà compte al Ple al llarg del darrer trimestre de l any posterior al que s ha atorgat l assignació, amb la qual cosa s entén complida la previsió del paràgraf 5è de l apartat 3 de l article 73 de l LRBRL. La comptabilitat de cada grup, amb la indicació detallada dels ingressos i de les despeses, així com l informe de la Intervenció General, es publicaran en el Portal de Transparència de la Corporació. 6. A més de les dotacions econòmiques, els grups polítics disposen de locals i mitjans materials i personals suficients. Article 14. Representació als òrgans col legiats i a les entitats dependents 1. Tots els grups polítics tenen dret a ser representats en els òrgans rectors col legiats dels organismes i de les entitats dependents del Consell, en la forma en què es determini en els seus estatuts. 2. Correspon als grups polítics designar i remoure, mitjançant un escrit del conseller o de la consellera portaveu adreçat a la Presidència, els components que els han de representar en tots els òrgans col legiats propis del Consell de Mallorca integrats per 6

7 consellers i conselleres que pertanyin als diversos grups. La mateixa regla regeix per a les designacions de consellers i conselleres que formen part d institucions alienes a aquest Consell. 3. En la designació dels representants, els grups polítics han de fomentar una presència equilibrada d homes i de dones. Capítol IV Comunicacions electròniques dels membres corporatius Article 15. Comunicació electrònica Els membres corporatius tenen el dret i el deure de comunicar-se amb el Consell de Mallorca per mitjans electrònics. Els grups polítics, a través de les seves secretaries i amb el suport del personal del Consell, han de facilitar l exercici correcte de les comunicacions electròniques. No es permeten comunicacions d un altre tipus, tret que concorrin circumstàncies que ho justifiquin. Article 16. Sistema intern de comunicacions i publicacions electròniques 1. Sense perjudici de les publicacions que, sobre la base dels principis de transparència i publicitat, es facin en el web institucional, hi ha un sistema intern de comunicacions i publicacions electròniques per facilitar l accés a les actes dels òrgans col legiats, a l ordre del dia corresponent de cada sessió i als expedients, i a qualsevol altra informació que es decideixi compartir o bé que un conseller o grup polític sol liciti. 2. L accés al sistema es fa a través d una contrasenya que es facilita al secretari o a la secretària de cadascun dels grups polítics i que permet entrar al servidor on es troben totes les carpetes creades a aquest efecte. Aquest accés queda restringit a la mera lectura dels documents indicats i a la impressió, sense que, de cap manera, hi hagi la possibilitat d alterar-ne el contingut. Article 17. Carpeta genèrica d expedients Hi ha una carpeta genèrica d expedients a la qual tots els grups polítics tenen accés directe i en la qual poden veure indistintament i sense cap restricció la informació d expedients que s hi insereixin, particularment l esmentada en l article anterior. Article 18. Carpeta particular d expedients Hi ha una carpeta d expedients mitjançant la qual es facilita la informació que ha estat sol licitada prèviament en la forma que es determini a cadascun dels grups polítics. Aquesta informació té caràcter particular i secret, i només hi pot accedir el grup polític titular de la carpeta. 7

8 Article 19. Tauler intern dels grups polítics Hi ha un tauler intern dels grups polítics en el qual es dona publicitat a totes les circulars, els avisos o els anuncis que són del seu interès, i hi poden accedir els membres corporatius o les secretaries de grup amb la clau que els ha estat assignada. Capítol V Registre d interessos Article 20. Registre d interessos En el Registre d interessos de la corporació s han d inscriure les declaracions següents: a) La declaració sobre causes de possible incompatibilitat i activitats que proporcionen o poden proporcionar ingressos econòmics, que s inscriu en el Registre d activitats. b) La declaració sobre béns i drets patrimonials que s inscriu en el Registre de béns patrimonials. 2. La custòdia i la direcció del Registre d interessos correspon a la Secretaria General. Article 21. Declaració d interessos 1. La declaració d interessos s ha de fer en el format normalitzat aprovat pel Ple corporatiu i, en tot cas, hi hauran de constar les dades següents: a) Identificació dels béns mobles i immobles que integren el patrimoni personal, amb designació, si escau, de la inscripció registral i de la data en què s han adquirit. b) Causes de possible incompatibilitat i relació d activitats i ocupacions professionals, mercantils o industrials, treballs per compte aliena i altres fonts d ingressos privats, amb especificació de l àmbit i caràcter i de les ocupacions o càrrecs que es tenen a entitats privades, i també el nom o raó social d aquestes. c) La participació en societats de tot tipus. Aquestes declaracions han d anar acompanyades o bé de les relatives a l impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als darrers dos anys per als conselleres i consellers nous i als quatre darrers anys per a les persones que ja ho eren; o bé els certificats tributaris de renda que expedeix l Agència Tributària de l Estat referits als mateixos períodes. Aquestes declaracions s han de fer abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament i en acabar el mandat, així com quan es modifiquin les circumstàncies de fet i en el termini màxim d un mes des de la variació. 2. La declaració l ha de signar el conseller o la consellera interessat i el secretari o la secretària general, que, com a fedatari públic local, dona fe de la identitat de la persona declarant i de la data. Article 22. Publicitat del Registre d interessos 8

9 El Registre d interessos té caràcter públic i el seu contingut es publica en la pàgina web del Consell de Mallorca, de conformitat amb el model que s utilitza en el Congrés dels Diputats. TÍTOL II ORGANITZACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA Capítol I Òrgans del Consell de Mallorca Article 23. Òrgans 1. Òrgans necessaris del Consell de Mallorca: a) La Presidència b) La Vicepresidència o vicepresidències c) El Ple d) La Comissió de Govern e) El Consell Executiu f) Els consellers executius i les conselleres executives 2. Òrgans col legiats complementaris: a) Les comissions insulars b) Les comissions informatives c) La Junta de Portaveus d) La Comissió de Transparència e) Els òrgans desconcentrats i descentralitzats per a la gestió de serveis 3. Òrgans de participació: a) Els consells sectorials b) L Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca Article 24. Altres òrgans col legiats La creació d òrgans col legiats diferents dels enumerats en l article anterior, que facin exclusivament funcions consultives internes o d assessorament i de consulta no preceptiva, es poden crear per Decret de la Presidència. Article 25. Nomenaments de representants El nomenament de representants de la corporació en tota classe d òrgans col legiats o d entitats en els quals hagi d estar representada és competència del Ple, excepte quan la legislació corresponent assigni aquesta competència a un altre òrgan de la corporació. 9

10 No obstant això, en casos d urgència, la Presidència pot fer aquests nomenaments, que ha de ratificar el Ple en la primera sessió que faci. Capítol II La Presidència Article 26. Nomenament i renúncia del president o de la presidenta 1. El membre de la corporació que resulti proclamat per ocupar la Presidència prendrà possessió davant el Ple de la corporació d acord amb la forma general establerta per als càrrecs públics. 2. Si no és present en la sessió de constitució, el Ple el requerirà per prendre possessió en el termini de quaranta-vuit hores, igualment davant el Ple corporatiu, amb l advertiment que, en cas de no presentar-s hi sense una causa justificada, s aplicarà el que disposa la legislació electoral per als casos de vacant en la Presidència. 3. El president o la presidenta pot renunciar al càrrec sense perdre la condició de conseller o consellera. La renúncia s ha de fer efectiva per escrit davant el Ple del Consell, que ha d adoptar un acord de coneixement en els deu dies següents. 4. Si queda vacant la Presidència per renúncia de la persona titular, per mort o per sentència ferma, la sessió extraordinària per elegir un altre president o una altra presidenta s ha de fer en els deu dies següents de l acceptació de la renúncia pel Ple, de la mort o de la notificació de la sentència, segons el cas. En aquests supòsits, la vacant s ha de cobrir en la forma establerta en la legislació de règim electoral. Article 27. Moció de censura i qüestió de confiança 1. En el supòsit que prosperi una moció de censura contra el president o la presidenta, aquest o aquesta ha de cessar en el càrrec en el moment en què s adopti l acord. El conseller o la consellera de la corporació que resulti proclamat per a la Presidència ha de prendre possessió del càrrec en la forma establerta en l article anterior. 2. Quan el president o la presidenta perdi una qüestió de confiança ha de cessar en el càrrec automàticament, restant en funcions fins a la presa de possessió de qui l hagi de succeir. L elecció del nou president o de la nova presidenta s ha de fer en sessió plenària convocada automàticament per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al de la votació de la qüestió de confiança, en aplicació de les regles contingudes en l article 5. Article 28. Funcions del president o de la presidenta 1. La Presidència del Consell de Mallorca representa la institució, dirigeix i coordina el govern i l administració de Mallorca i és políticament responsable davant el Ple. 2. La Presidència exerceix totes les funcions que li atorguen l Estatut d autonomia de les Illes Balears, les lleis del Parlament i aquest reglament, així com les que li atribueixi la legislació de l Estat que sigui aplicable. Aquestes atribucions s han d exercir sense perjudici de les desconcentracions i les delegacions que es puguin efectuar de conformitat amb el que es preveu en aquesta mateixa normativa. 10

11 3. Amb caràcter general, les atribucions conferides a la Presidència del Consell de Mallorca per l article 9.2 de la Llei de consells insulars que puguin ser objecte de desconcentració, les han d exercir en aquest règim els consellers executius i les conselleres executives. Els decrets de la Presidència dictats en matèria d organització del Consell de Mallorca han de contenir l abast d aquesta desconcentració a favor del titular de cada departament. 4. La Presidència ha de vetlar pel manteniment de l ordre dins totes les dependències del Consell. A aquest efecte pot prendre les mesures que consideri pertinents. En cas que, en dependències de la institució, una persona promogui un desordre greu amb la seva conducta d obra o de paraula en serà immediatament expulsada. Capítol III La Vicepresidència o vicepresidències Article 29. Nomenament i pèrdua del càrrec 1. El vicepresident o la vicepresidenta o, si n és el cas, els vicepresidents o les vicepresidentes són nomenats i destituïts lliurement per la Presidència d entre els membres del Consell Executiu que reuneixen la condició de conseller electe o de consellera electa. Els nomenaments i les destitucions es fan mitjançant un decret de la Presidència, dels quals es dona compte al Ple en la primera sessió que faci. A més a més, es notifiquen personalment a les persones designades i es publiquen en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, sens perjudici de ser efectius a partir de l endemà del dia en què la Presidència signa la resolució corresponent, si no s hi disposa una altra cosa. 2. La condició de vicepresident o de vicepresidenta es perd, a més de pel cessament, per renúncia expressa manifestada per escrit i per pèrdua de la condició de conseller o de consellera electe. Article 30. Funcions 1. Correspon als vicepresidents o a les vicepresidentes, i per l ordre del nomenament, substituir el president o la presidenta en la totalitat de les funcions en els casos d absència, de malaltia o de qualsevol altre impediment que l impossibiliti exercir les seves atribucions, i també exercir-ne les funcions en els supòsits de vacant en la Presidència, fins que prengui possessió del càrrec el president nou o la presidenta nova. 2. Quan durant la celebració d una sessió la persona que ocupa la Presidència s ha d abstenir d intervenir-hi, en relació amb algun punt concret de l ordre del dia, el vicepresident o la vicepresidenta que correspongui l ha de substituir automàticament de la Presidència. 3. En els supòsits de substitució del president o de la presidenta per raons d absència o de malaltia, el vicepresident o la vicepresidenta que n assumeixi les funcions no pot revocar les delegacions atorgades per la Presidència. Capítol IV 11

12 Article 31. Composició El Ple El Ple està integrat per tots els consellers i les conselleres electes i és presidit pel president del Consell. Article 32. Atribucions El Ple exerceix totes les funcions que li atorguen l Estatut d autonomia de les Illes Balears, la Llei de consells insulars, les lleis del Parlament de les Illes Balears i aquest reglament, així com les que li atribueixi la legislació de l Estat que sigui aplicable. Aquestes atribucions s han d exercir sens perjudici de les desconcentracions i de les delegacions que es puguin fer de conformitat amb el que preveu la normativa esmentada. Capítol V La Comissió de Govern Article 33. Composició La Comissió de Govern s ha de constituir d acord amb les regles específiques següents: a) Els grups polítics representats en el Consell de Mallorca participen en aquest òrgan col legiat. La composició d aquest òrgan ha de ser representativa del Ple. b) La designació dels consellers i de les conselleres que han de formar part de la Comissió de Govern correspon a cada grup polític. Aquests han de fer la seva proposta per escrit en el termini de tres dies hàbils següents al requeriment que, per a aquesta finalitat concreta, formula la Presidència. La proposta de cada grup polític ha d incloure un nombre de consellers titulars i suplents conforme al que disposi el requeriment esmentat. c) Una vegada feta la designació anterior, la Presidència dicta el decret corresponent pel qual es nomenen membres de la Comissió de Govern les persones representants designades per cada grup polític, titulars i suplents. Aquest decret es publica en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es dona compte del contingut al Ple en la primera sessió que faci. d) Els membres de la Comissió de Govern poden ser separats del càrrec per decret de la Presidència, si bé aquesta revocació no es pot fer sense el consentiment exprés i per escrit del grup polític al qual representen. Aquests decrets de cessament s han de publicar igualment en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s han de comunicar al Ple en la sessió immediata. Article 34. Atribucions Correspon a la Comissió de Govern: a) Les atribucions que el president i el Ple li deleguin o li atribueixin les lleis. b) La resolució dels recursos d alçada que s interposin contra els actes dictats pel Consell Executiu. 12

13 Capítol VI El Consell Executiu Article 35. Composició del Consell Executiu 1. El Consell Executiu l integren el president o la presidenta del Consell de Mallorca, el vicepresident o la vicepresidenta o vicepresidents i vicepresidentes i els consellers executius i les conselleres executives, en un nombre no inferior a tres. 2. El Consell Executiu s ha de constituir en un termini màxim de quinze dies, comptadors a partir del dia que s ha elegit la Presidència de Consell de Mallorca. Article 36. Atribucions del Consell Executiu A més de les funcions que li assigna la Llei de consells insulars, i sens perjudici de les que altres òrgans de govern li puguin delegar, el Consell Executiu exerceix, en tot cas, les atribucions següents: a) Desenvolupar la funció executiva de les competències del Consell de Mallorca, sens perjudici de les atribucions conferides a altres òrgans. b) Aprovar el projecte de pressupost i també el projecte de plantilla de personal. c) Aprovar els plans d actuació que proposin els departaments. d) Aprovar els convenis amb altres entitats públiques o privades. e) Contractar i atorgar concessions, incloses les pluriennals fins a quatre anys, en la quantia que es determini en les bases d execució del pressupost i sempre que la competència no correspongui al Ple del Consell de Mallorca. f) Aprovar i resoldre les convocatòries d ajudes o subvencions a particulars o entitats públiques i privades, en la quantia que es determini en les bases d execució del pressupost i sempre que la competència no correspongui al Ple. g) Resoldre els expedients individuals sobre ajudes o subvencions a particulars o entitats públiques i privades, en la quantia que es determini en les bases d execució del pressupost. h) Aprovar el pla estratègic de subvencions dels diferents departaments del Consell. i) Declarar la urgència i/o l emergència de les ajudes o subvencions a què es refereixen les lletres f) i g) anteriors, quan no estan atribuïdes a altres òrgans. j) Autoritzar i disposar altres despeses, quan no estiguin atribuïdes a altres òrgans, en la quantia que es determini en les bases d execució del pressupost. k) Sancionar les infraccions molt greus, llevat de les que estan atribuïdes a un altre òrgan. l) Aprovar l oferta anual d ocupació pública i les bases de les proves de l oferta per a la selecció de personal i per al proveïment definitiu de llocs de treball. 13

14 m) Resoldre les sol licituds de reconeixement de compatibilitat d alts càrrecs. n) Aprovar el pla de formació de personal. o) Emetre informes o resoldre les consultes que sol licitin altres administracions públiques, llevat que aquests tràmits estiguin atribuïts a un altre òrgan. p) Adquirir i alienar béns, sempre que la competència no correspongui al Ple del Consell de Mallorca. q) Resoldre els expedients de responsabilitat patrimonial, sempre que la competència no correspongui al Ple. Capítol VII Els consellers executius i les conselleres executives, i els departaments Secció 1a. Els consellers executius i les conselleres executives Article 37. Nomenament dels consellers executius i de les conselleres executives 1. Els consellers executius i les conselleres executives es nomenen i se separen lliurement del seu càrrec a través del decret corresponent signat per la Presidència, el contingut del qual es publica sempre en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es comunica al Ple en la primera sessió que faci. En el termini de cinc dies comptadors des del dia en què s ha publicat el decret de nomenament, les conselleres i els consellers nomenats han de prendre possessió dels càrrecs. L acta de presa de possessió consisteix a acceptar el càrrec i acatar la Constitució i l Estatut d autonomia. El decret de cessament comença a vigir el mateix dia que se signa, sense perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. 2. Els consellers executius i les conselleres executives poden tenir o no la condició de conseller electe o de consellera electa, i són titulars dels diversos departaments que hi ha a la corporació. Els consellers executius i les conselleres executives tenen dret als honors que els corresponen per raó del càrrec. 3. Les normes establertes en matèria de registre de béns, d activitats i incompatibilitats per als consellers i per a les conselleres electes són igualment aplicables als consellers executius i a les conselleres executives que no siguin electes. 4. Els consellers executius i les conselleres executives que no siguin membres electes del Consell de Mallorca ocupen un escó a la Sala del Ple i poden intervenir en les sessions d aquest òrgan en assumptes relacionats estrictament amb el seu departament i a requeriment de la Presidència, així com per respondre a les preguntes que els siguin formulades. Article 38. Cessaments, vacants i suplències dels consellers executius i de les conselleres executives 14

15 1. Els consellers executius i les conselleres executives cessen en el càrrec quan el president o la presidenta del Consell de Mallorca que els ha designat cessa en el seu càrrec. 2. En cas que el càrrec de conseller executiu o de consellera executiva quedi vacant i mentre no hagi pres possessió el titular nou, el president o la presidenta encarregarà transitòriament a un altre conseller executiu o a una altra consellera executiva el despatx dels assumptes del departament. 3. En cas d absència, de malaltia o d un altre impediment temporal d un conseller executiu o d una consellera executiva, el substituirà el conseller executiu o la consellera executiva que designi el president o la presidenta, mitjançant el decret corresponent. 4. Els decrets relatius a vacants i suplències dels consellers executius i de les conselleres executives s han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s han de comunicar al Ple en la primera sessió. Article 39. Atribucions dels consellers executius i de les conselleres executives 1. Els consellers executius i les conselleres executives exerceixen en règim de desconcentració les atribucions assignades a la Presidència que tenguin aquesta condició conforme a l article 9.2 de la Llei de consells insulars, en els termes i amb l abast que es determini en els decrets d organització del Consell de Mallorca en departaments. 2. Els consellers executius i les conselleres executives, com a caps dels seus departaments, exerceixen amb caràcter genèric les següents atribucions, que inclouen la facultat de dictar actes administratius que afectin tercers: a) Desenvolupar l acció de govern a les àrees de la seva responsabilitat i exercir la iniciativa, direcció i inspecció de tots els serveis del seu departament, així com dels organismes autònoms, fundacions o societats que s hi puguin adscriure. b) Formular els programes d actuació i fixar els objectius del departament, a l efecte d elaboració de l avantprojecte de pressuposts i de la plantilla orgànica del Consell de Mallorca. c) Proposar el nomenament i el cessament dels alts càrrecs dependents del seu departament. d) Preparar i presentar, perquè l òrgan competent els aprovi a través del procediment establert, els projectes de reglaments o ordenances insulars relatius a qüestions del seu departament. e) Preparar i proposar al Ple, a la Comissió de Govern, al Consell Executiu i a la Presidència del Consell l adopció dels acords escaients respecte de les matèries atribuïdes al seu departament, i d acord amb la competència de cada òrgan esmentat. f) Organitzar internament cada departament i dirigir-ne directament el personal adscrit, de conformitat amb el contingut de les plantilles orgàniques i la relació de llocs de treball aprovats pel Consell de Mallorca. g) Dirimir els conflictes entre les distintes seccions del departament i suscitar els conflictes d atribucions amb altres departaments. h) Autoritzar i disposar les despeses pròpies dels serveis del departament dins els límits de la seva competència i de l import dels crèdits autoritzats; reconèixer i liquidar les 15

16 obligacions subsegüents i sol licitar al Departament d Hisenda que ordeni els pagaments corresponents. i) Signar en nom del Consell de Mallorca els contractes relatius a assumptes propis del departament, prèvia habilitació expressa de la Presidència o de l òrgan col legiat corresponent. j) Resoldre per via administrativa, quan no correspongui a una autoritat inferior ni a un altre òrgan del Consell de Mallorca, les peticions promogudes per la ciutadania. k) Exercir qualsevol altra atribució que els confereixi alguna disposició legal o reglamentària del seu departament. 3. Per delegació de la Presidència, correspon als consellers executius i a les conselleres executives representar el Consell en les matèries de competència del seu departament. Secció 2a. Els departaments Article 40. Organització en departaments 1. El Consell de Mallorca, per a l exercici de les seves competències, s organitza en departaments, el nombre dels quals mai no pot ser inferior a tres. Aquests departaments es corresponen amb els diferents sectors de l activitat administrativa de la institució. 2. La creació, l extinció i la modificació del nombre, de la denominació i de les atribucions dels departaments es fa mitjançant el Decret d organització de la Presidència. En aquest decret s estableix amb precisió les atribucions dels òrgans de cada departament, incloses, si escau, les de caràcter resolutori pel que fa als consellers executius i a les conselleres executives, directors i directores insulars i secretaris tècnics i secretàries tècniques. El contingut d aquestes resolucions es publica en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es comunica al Ple en la primera sessió. 3. Cada departament està dirigit, amb la direcció superior del president o de la presidenta del Consell de Mallorca, per un conseller executiu o per una consellera executiva. Article 41. Estructura interna de cada departament 1. Els departaments, per exercir les funcions que tenen, es poden estructurar en: a) Secretaria tècnica b) Direccions insulars 2. Les secretaries tècniques i les direccions insulars són òrgans directius que es creen, es modifiquen o se suprimeixen per decret de la Presidència del Consell. Aquest decret i els relatius a la designació i al cessament de les persones titulars d aquests òrgans es publiquen en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i es comuniquen al Ple en la primera sessió que té lloc. 3. Les persones titulars dels òrgans directius els nomena lliurement la Presidència, a proposta de la persona titular del departament, d acord amb criteris de competència professional i d experiència, sense que, ateses les funcions d aquests òrgans, hagin de reunir la condició de personal funcionari. 16

17 No obstant l anterior, el personal directiu ha de ser nomenat entre personal funcionari de carrera de l Estat, de les comunitats autònomes, de les entitats locals o amb habilitació de caràcter nacional que pertanyin a cossos o escales classificades en el subgrup A1, quan, de conformitat amb els articles 42.e) i 43.h), se li atribueixin funcions especials i singulars que requereixin tenir la condició esmentada. 4. El personal directiu es troba subjecte: a) A la responsabilitat professional, personal i directa per la gestió desenvolupada. b) Al control i a l avaluació del titular del departament. c) Als deures que es regulen en l article 7, apartats 1 i 4, d aquest reglament. d) Al règim d incompatibilitats establert en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i a la legislació sobre incompatibilitats dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears. També li són aplicables les limitacions a l exercici d activitats privades establertes en l article 8 de la Llei 5/2006, de 10 d abril, de regulació dels conflictes d interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l Administració General de l Estat, en els termes en què s estableix en l article 75.8 de la Llei 7/1985, de 2 d abril. Article 42. Atribucions dels directors i de les directores insulars Els directors i les directores insulars gestionen, sota l autoritat del conseller executiu o de la consellera executiva, les àrees de funcionament homogènies del departament. Amb aquesta finalitat, els correspon: a) Elaborar els programes d actuació específics de la direcció insular. b) Impulsar i supervisar les activitats que formen part de la gestió ordinària de l òrgan directiu. c) Vetlar pel bon funcionament dels serveis i de les unitats dependents. d) Representar el departament per delegació del conseller executiu o de la consellera executiva. e) Exercir les funcions especials i singulars que els pugui atribuir la Presidència mitjançant els decrets d organització. Article 43. Atribucions dels secretaris tècnics i de les secretàries tècniques Els secretaris tècnics i les secretàries tècniques gestionen, sota l autoritat del conseller executiu, els serveis comuns del departament. Amb aquesta finalitat, els correspon: a) Elaborar els programes de necessitats. b) Assessorar en la presa de decisions. c) Proposar mesures encaminades a la utilització eficient dels mitjans materials, econòmics i personals. d) Promoure estudis per millorar el funcionament dels serveis comuns. e) Tenir cura de les publicacions i editar els texts de les disposicions que afecten el departament. 17

18 f) Gestionar el registre intern i coordinar-se amb el responsable del Registre General. g) Dirigir i promoure l elaboració d estadístiques corresponents al departament. h) Exercir les funcions especials i singulars que els pugui atribuir la Presidència mitjançant els decrets d organització. Capítol VIII Les comissions insulars d Ordenació del Territori i Urbanisme, i de Patrimoni Històric i la Ponència Tècnica d Artesania Secció 1a. De la Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme Article 44. Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme 1. La Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme exerceix, amb caràcter general, les competències pròpies del Consell Insular de Mallorca d acord amb els apartats 1 i 13 de l article 70 de l Estatut d autonomia de les Illes Balears i la legislació concordant aplicable en matèria d urbanisme i ordenació del territori, respectivament, sempre que les competències esmentades no estiguin atribuïdes a un altre òrgan del Consell Insular de Mallorca. 2. La Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme pot delegar les atribucions en la seva Presidència, en els termes establerts en l article 9 de la Llei 40/2015, d 1 d octubre, de règim jurídic del sector públic. S exceptuen d aquesta possibilitat de delegació les atribucions resolutives que es refereixen al planejament urbanístic, d acord amb la legislació i la reglamentació aplicables. Això no obstant, la presidència de la Comissió Insular, en els casos d urgència, a fi que no s ultrapassin els terminis legalment establerts, pot exercir les atribucions relatives a tràmits d informe no resolutiu en matèria de planejament urbanístic, sempre que se n doni compte a la Comissió en la primer sessió posterior. Article 45. Constitució En l acord de constitució de la Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme, se n ha de determinar la composició, tenint en compte les regles establertes en l article 46 d aquest reglament. Article 46. Composició 1. Integren la Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme membres de la corporació, amb veu i vot, d acord amb les regles següents: a) La Presidència del Consell Insular ha de nomenar una persona per ocupar-ne la presidència i una altra per a la vicepresidència, d entre els consellers o conselleres, que poden ser tant electes com executius. La persona que n ocupa la vicepresidència substitueix la que ocupa la presidència en cas d absència, de malaltia o d impossibilitat. b) La comissió està integrada per un mínim de cinc i un màxim de quinze consellers o conselleres electes. Tots els grups polítics n han de formar part en proporció al nombre 18

19 de consellers i conselleres que tenen en el Ple. La proposta de cada grup polític ha d incloure un nombre de consellers i conselleres titulars i suplents. La determinació del nombre de vocals membres d aquest apartat i l assignació per grups s ha de fer per acord del Ple del Consell Insular. c) La designació per a la Comissió dels membres a què es refereix l apartat b) s ha de fer mitjançant un escrit de la persona que fa de portaveu de cada grup adreçat a la Presidència, del qual s ha de donar compte al Ple. 2. Així mateix, formen part de la Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme, com a vocals amb veu i sense vot: a) Una assessora o assessor jurídic en matèria d ordenació del territori i urbanisme, nomenada per la Presidència del Consell Insular de Mallorca d entre el funcionariat del grup A1, amb la titulació de llicenciatura en dret, a proposta de la presidència de la Comissió. b) El director o la directora de la Ponència Tècnica d Ordenació del Territori i Urbanisme. c) El director o la directora de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric. d) El secretari o la secretària, que ha de gaudir de la condició de personal funcionari del Consell Insular de Mallorca, pertànyer al grup A1 i tenir la llicenciatura en dret, i que ha de designar la Presidència del Consell, a proposta de la persona titular de la Secretaria General. Es poden designar suplents del secretari o de la secretària titular pel mateix procediment. 3. La persona que n ocupa la presidència, per si mateixa o a proposta de qualsevol de les vocalies, pot sol licitar a la Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme que hi assisteixi o que hi convidi a assistir el personal tècnic que ha estat ponent de l expedient corresponent, les persones representants dels ajuntaments que han tramitat els instruments de planejament urbanístic, així com d entitats i associacions, per obtenir-ne un assessorament millor, els quals hi tindran veu, però no vot. Article 47. Ponència Tècnica d Ordenació del Territori i Urbanisme 1. Com a òrgan consultiu i tècnic encarregat d elaborar les propostes d acord dels expedients que ha de resoldre la Comissió, s ha de constituir una ponència tècnica d ordenació del territori i urbanisme, els dictàmens de la qual són previs i preceptius. 2. La Ponència té també la funció d elaborar els informes que eventualment sol liciti la Comissió sobre matèries de la seva competència. Article 48. Composició de la Ponència Tècnica d Ordenació del Territori i Urbanisme 1. Són membres de la Ponència Tècnica d Ordenació del Territori i Urbanisme, amb veu i vot: a) El director o la directora, que la presideix i que ha de nomenar la presidència de la comissió, que pot ser tant un director com una directora insular del departament amb competències en la matèria, el secretari tècnic o la secretaria tècnica del departament, o un funcionari o una funcionària del Consell Insular pertanyent al grup A1. 19

20 b) El vicedirector o la vicedirectora, que ha de designar la presidència de la comissió entre les persones indicades en l apartat anterior i que substitueix la persona que ocupa el càrrec de director o de directora en cas d absència, de malaltia o d impossibilitat. c) Cinc tècnics o tècniques del Consell de Mallorca, que ha de nomenar la presidència de la Comissió. d) Un persona ponent, que sigui un tècnic o una tècnica adscrit al Servei d Urbanisme del Consell Insular de Mallorca. e) Una persona representant que ha de designar cada un dels col legis oficials d arquitectes i enginyers de camins, canals i ports. f) Una persona representant que ha de designar cada una de les entitats per a la conservació de la natura declarades d utilitat pública i que es troben en l àmbit territorial insular, amb un màxim de dues. g) La persona que ocupa la presidència de la Comissió Insular d Ordenació del Territori i Urbanisme pot designar, amb un màxim de dos, altres membres de la Ponència Tècnica d Ordenació del Territori i Urbanisme, entre persones de reconeguda trajectòria professional en els camps propis de l àmbit de competència de la ponència. 2. Formen igualment part de la Ponència Tècnica d Ordenació del Territori i Urbanisme, amb veu i sense vot: a) El secretari o la secretària, que és la persona designada com a secretari o secretària de la comissió insular. També pot exercir aquest càrrec un altre funcionari o funcionària que reuneixi les característiques requerides per al càrrec de secretari o secretària de la Comissió i nomenada pel mateix procediment. b) Un tècnic o tècnica representant de l ajuntament que hagi tramitat l instrument de planejament urbanístic respectiu. c) Un funcionari o una funcionària en representació de l Administració general de l Estat, designada per la Delegació del Govern a les Illes Balears, pertanyent al cos jurídic. d) Un funcionari o una funcionària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, adscrita a la conselleria a la qual s atribueixen les funcions reservades al Govern de les Illes Balears en matèria d ordenació del territori. El director o la directora, per si mateix o a proposta de qualsevol dels vocals, pot sol licitar l assistència a la Ponència Tècnica d autoritats, i també de representats d entitats i associacions per a un assessorament millor, els quals hi tindran veu, però no vot. Secció 2a. De la Comissió Insular de Patrimoni Històric Article 49. Comissió Insular de Patrimoni Històric 1. La Comissió Insular de Patrimoni Històric exerceix les competències pròpies del Consell Insular de Mallorca en matèria de patrimoni històric, en els termes que es preveuen en la legislació del patrimoni aplicable, tret del cas que la legislació sectorial esmentada o una altra d aplicable als consells insulars les atribueixi expressament a un altre òrgan del Consell Insular de Mallorca. 20