AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR REVISIÓ I ADAPTACIÓ DE LES NORNES SUBSIDIARIES DE PLANEJAMENT AL PLA TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR REVISIÓ I ADAPTACIÓ DE LES NORNES SUBSIDIARIES DE PLANEJAMENT AL PLA TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA"

Transcripción

1 AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR REVISIÓ I ADAPTACIÓ DE LES NORNES SUBSIDIARIES DE PLANEJAMENT AL PLA TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA Memòria justificativa Document d aprovació inicial 27 de maig de

2 INDEX 1. ANTECEDENTS, CONCEPTE I FASES DE L ADAPTACIÓ AL PTI 1.1 Introducció i antecedents de planejament...pag Necessitat, conveniència i oportunitat de l adaptació de les Normes Subsidiàries de Banyalbufar...pag Objecte i abast de la present Revisió i Adaptació al PTI...pag La incidencia de la normativa supramunicipal posterior a l entrada en vigor de les DOT...pag Contingut documental i fases de l Adaptació de les NS al PTI...pag RESUM DE LA TRAMITACIÓ I PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA 2.1 Tramitació i procés de participació de l Avanç...pag OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DE L ADAPTACIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES 3.1 Els objectius del Pla Territorial Insular de Mallorca...pag Les NS vigents...pag Objectius i criteris generals de l Adaptació al PTI...pag METODOLOGIA PER LA REVISIÓ I ADAPTACIÓ AL PTI 4.1 La transposició de la normativa del PTI a les NS i demès normativa supramunicipal sobrevinguda a les NS vigents...pag Esquema que regirà l Adaptació del seu planejament general...pag Adaptació de la documentació escrita del planejament municipal...pag Protecció del patrimoni històric...pag ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA 5.1 Disposicions generals de planejament (normes 1 a 5, ap)...pag Àrees de desenvolupament urbà (normes 6 a 13)...pag Àrees de reconversió territorial i àmbits d intervenció paisatgística...pag Àrees sostretes del desenvolupament urbà (normes 14 a 29)...pag Serra de Tramuntana (normes 30 a 38)...pag Àrees de reconversió territorial (ART, normes 39 i 40)...pag Medi ambient, patrimoni i litoral (normes 41 a 51)...pag Patrimoni urbanístic i arquitectònic...pag Litoral...pag Infraestructures i equipaments (normes 52 a 56)...pag Afeccions a Plans Directors Sectorials (normes 58 a 69)...pag.43 2

3 5.12 Execució i gestió del PTI (normes 70 a 72, AP)...pag Disposicions addicionals...pag CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE POBLACIÓ...pag REVISIÓ I MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NS APROFITANT EL PRESENT DOCUMENT D ADAPTACIÓ 7.1 Nous sistemes generals en sòl rústic...pag Sistema general en Sòl Urbà Ses Taules (antic polígon W de les normes vigents)...pag Modificació de la normativa urbanística...pag LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES NORMES 8.1 Classificació i qualificació del sòl...pag ESPAIS LLIURES PÚBLICS I EQUIPAMENTS...pag. 54 Sistemes generals en sòl urbà...pag SISTEMES GENERALS EN SÒL RÚSTIC...pag SOSTENIBILITAT ECONÒMICA I SUFICIÈNCIA DEL SÒL DESTINAT A USOS PRODUCTIUS 11.1 Suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius...pag Sostenibilitat econòmica i impacte sobre la hisenda pública...pag Estudi econòmic i financer...pag.60 3

4 1. ANTECEDENTS, CONCEPTE I FASES DE L ADAPTACIÓ AL PTI 1.1 Introducció i antecedents de planejament Les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal de Banyalbufar (NS) foren aprovades definitivament per la Comissió Insular d Urbanisme de Mallorca el 18/07/1986 (BOCAIB 11/08/1986), modificada puntualment l any 1998, en relació a l àmbit de protecció de sòl rústic en Grau 1. El 13/12/2004 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI) que defineix el nou model territorial per a tota l illa, modificat per acord de Ple del Consell de Mallorca en data 3 de juny de 2010 (BOIB ) i 13 de gener de 2011 (BOIB ), en què s estableix a la seva Disposició Addicional 3a el mandat que els municipis de l illa de Mallorca, en el termini de dos anys, han d adaptar-se a la norma supramunicipal esmentada. Aquesta norma no especifica cap tipus de tramitació específica, limitant-se a establir el termini màxim en que ha d estar redactada (dos anys), termini que, en tot cas, s ha superat de forma evident, però sense que des del Consell de Mallorca, s hagi exercit la postetat que la Disposició esmentada li atribueix per subrogar-se en el procès d adaptació. No obstant això, ara, l Ajuntament ha iniciat el tràmit i/o procès d adaptació, amb l aprovació d un primer Avanç, sobre el qual desprès comentarem el seu resultat. Així mateix, cal dir que altres normatives o legislació sectorials sobrevingudes amb posterioritat a l entrada en vigor de les NS de Banyalbufar, fan necessari que la present revisió i adaptació també impliqui la seva corresponent adaptació i ajustar certes determinacions de les Normes actuals Necessitat, conveniència i oportunitat de l adaptació de les Normes Subsidiàries de Banyalbufar De la determinació de la Disposició addicional 3a del PTI en què s estableix un termini màxim de 2 anys per a que els ajuntaments procedissin a redactar l adaptació dels seus planejaments municipals, es deriva la necessitat de la present Adaptació. La necessitat d adaptació a la normativa general i als instruments d ordenació territorial sobrevinguts, fonamentalment el Pla Territorial de Mallorca (PTM). En relació amb la necessitat d adaptació al Pla Territorial de Mallorca s ha de dir que: El nou document urbanístic general resultat de l adaptació de les Normes Subsidiàries que es proposa haurà d incorporar la seva adaptació al Pla Territorial de Mallorca per dos motius: el primer, en compliment del que es determina a l apartat primer de la disposició addicional tercera del mateix Pla Territorial, que dóna als instruments de planejament municipals un termini màxim d adaptació de dos anys comptadors des de la seva entrada en vigor; el segon motiu, vist que l adaptació de les Normes Subsidiàries que es proposa inclou alguna modificació puntual, deriva del que es 4

5 determina a la disposició addicional tercera de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d ordenació territorial (LOT), que no permet la revisió o modificació de cap instrument de planejament general sense la seva prèvia adaptació als instruments d ordenació territorial. També s ha de tenir en compte: - La voluntat municipal d incorporar al planejament urbanístic noves determinacions que suposin un ús més racional del territori, amb els criteris de sostenibilitat que es desprenen de la normativa supramunicipal actual. Això suposa aprofundir en la protecció dels valors patrimonials, paisatgístics i mediambientals del terme municipal. - La necessitat d incorporar nous equipaments i nous espais lliures públics, i de desenvolupar la xarxa viària per tal de millorar les condicions de mobilitat al nucli. La conveniència i oportunitat vénen donades perquè l adaptació permetrà gaudir, als agents interessats i al propi municipi en general, d un instrument urbanístic actualitzat, que recollirà totes les determinacions aprovades per la normativa i legislació supramunicipal, i aportarà una major claredat a l hora de prendre decisions de caràcter urbanístic i/o territorial. Les NNSS de Banyalbufar de 1986 no es troben adaptades, pràcticament, a cap normativa supramunicipal, com poden ésser els diferents plans directors sectorials aprovats en els darrers anys, així com altra normativa d aplicació directa als planejaments urbanístics: PDS de pedreres, PDS de residus urbans, Pla Hidrològic, PDS energètic, PDS de telecomunicacions; la Llei 1/1991, d espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d especial protecció a les Illes Balears, modificada per la Llei 7/1992, de 23 de desembre, i per la Llei 2/2000, de 9 de març; Decret 86/1992, de 18 de novembre (BOCAIB núm. 148), d aprovació definitiva de la delimitació d alzinars; Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de la capacitat de població en els instruments de planejament general sectorial; Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions de mesures d higiene i d instal lacions per al disseny i habitabilitat en habitatges i locals; Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, modificada per la Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributaries i administratives, i per la Llei 9/1999, de 6 d octubre, de mesures cautelars i d emergència relatives a l ordenació del territori i urbanisme a les Illes Balears; Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, etc Objecte i abast de la present Revisió i Adaptació al PTI L objecte de la present Adaptació té una triple vessant: a) La transformació de les NS en un instrument actualitzat quant a compliment de les determinacions i terminologia de la legislació urbanística vigent, especialment del PTI i dels instruments d ordenació territorial que el desenvolupen, així com de la restant normativa supramunicipal vigent fins al moment de la seva aprovació provisional; b) L actualització de la base cartogràfica sobre la que es dibuixa l ordenació urbanística i territorial, utilitzant a aquests efectes la més recent cartografia digital desenvolupada pel SITIBSA; i la introducció d algunes modificacions a les NS de carácter no substancial per tal de resoldre determinades situacions i errades materials. 5

6 c) Realitzar canvis de carácter substancials respecte a la normativa vigent que es considera que s ha d enmarcar dins una revisió de planejament. 1.4 La incidencia de la normativa supramunicipal posterior a l entrada en vigor de les DOT Actualment, les NS no estan adaptades a les DOT (Llei 6/1999, de 3 d abril, de les Directrius d Ordenació Territorial de les Illes Balears) i, per tant, a la normativa supramunicipal sobrevinguda amb posterioritat. Són lleis, normes i plans que inclouen disposicions que afecten directament al planejament urbanístic municipal. La seva repercussió sobre les NS és variable. S esmenten a continuació amb caràcter no exhaustiu, les disposicions al ludides: Legislació i normativa urbanística i territorial estatal Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei del Sòl. Reial decret 1346/1976, de 9 d abril, pel qual s aprova el text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana. Reglament de planejament per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, aprovat per Reial decret 2159/1978, de 23 de juny. Reglament de gestió urbanística per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, aprovat per Reial decret 3288/1978, de 25 de agosto. Reglament de disciplina urbanística per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, aprovat per Reial decret 2187/1978, de 23 de juny. Legislació i normativa urbanística i territorial autonòmica Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial ostenible a les Illes Balears, en relació a l article 7bis, únic precepte en vigor com a conseqüència de l aprovació de la Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l ordenació urbanística sostenible. Plans sectorials Pla hidrològic de les Illes Balears Reial Decret 684/2013, de 6 de setembre, pel qual s aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. 6

7 Complement: Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears (BOIB núm. 76, de 29 de maig de 2003). Pla director sectorial d equipaments comercials de les Illes Balears Aprovació definitiva mitjançant el Decret del Consell de Govern núm. 217/1996, de 12 desembre (BOCAIB núm. 9, de 21 de gener de1997, i correcció d errades publicada en el BOCAIB núm. 59, de 15 de maig de 1997). Afectat per l Acord del Consell de Govern de 28 de gener de 2000 (BOIB núm. 13 extr., de 29 de gener de 2000), d aprovació definitiva de Normes territorials cautelars prèvies a la revisió del Pla Director Sectorial. No obstant això, a data d avui, d acord amb la modificació introduïda per la Llei 8/2009 de la Llei 11/2001 de 15 de juny, d ordenació de l activitat comercial a les Illes Balears, s ha d entendre derogat. Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears Decret 61/1999, de 28 de maig, d aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres (BOCAIB núm. 73 extr., de 5 de juny de 1999). L afecta amb relació a les pedreres incloses en l annex II: Article 48 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives, pel qual es declara d interès general a efectes urbanístics les pedreres que en data 1 de gener de 2006 figurin incloses en l annex II del Pla director. Pla director sectorial de carreteres de les Illes Balears Decret del Consell de Govern 87/1998, de 16 d octubre (BOCAIB núm. 135, de 22 d octubre de 1998, i rectificació d errada publicada en el BOIB núm. 80, de 29 de juny de 2000). Publicació de les normes del Pla director en el BOCAIB núm. 151, de 26 de novembre de Modificacions: Decret del Consell de Govern 59/2001, de 20 d abril (publicació del Decret en el BOIB núm. 52, d 1 de maig de 2001, i publicació del contingut de la modificació en el BOIB núm. 57, de 12 de maig de 2001). Acord del Ple del Consell Insular de Mallorca d 1 de desembre de 2003, d aprovació definitiva de la modificació puntual núm. 2 del Pla director sectorial de carreteres de les Illes Balears (Illa de Mallorca). (Publicació dels acords i del text definitiu en el BOIB núm. 174, de 18 de desembre de 2003.) Pla director sectorial energètic de les Illes Balears Decret 96/2005, de 23 de setembre, d aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears (BOIB núm. 143, de 27 de setembre de 2005). Pla director sectorial de telecomunicacions Decret del Consell de Govern 22/2006, de 10 de març, pel qual s aprova el Pla director sectorial 7

8 de telecomunicacions de les Illes Balears (BOIB núm. 39, de 17 de març de 2006). Pla director sectorial de transports Decret del Consell de Govern 41/2006, de 28 d abril, d aprovació definitiva del Pla director sectorial de transports de les Illes Balears (BOIB núm. 66, de 6 de maig de 2006). Pla Director Sectorial per a la gestió dels residus de construcció demolició, voluminosos i pneumàtics fora d ús de l illa de Mallorca (aprovat pel Ple del Consell de Mallorca de dia 8 d abril de 2002, BOIB núm. 59, de dia 16 de maig de 2002; correcció d errades aprovada pel Ple de dia 29 de juliol de 2002, BOIB núm. 96, de dia 10 d agost de 2002), modificat per la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives. Acord del Ple del Consell de Mallorca, d'aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de l'illa de Mallorca (BOIB de 9 de març de 2006). Legislació i normativa sectorial estatal Llei 22/1988, de Costes). Modificada per la Llei 2/2013, de 29 de maig. Llei 4/1989, de la flora i fauna (art. 5 Prevalença PORN sobre OT i Planejament urbanístic i Art. 19 PRUG prevalença sobre planejament urbanístic) Reial decret legislatiu 1/2001 Text refós de la Llei d Aigües. RLA RD 849/1986 Zones de servitud i policia. Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Ordenació dels Transports terrestres. Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial Decret Llei 11/1995 (Relacionat amb Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears). (Obligació de disposar de clavegueram abans d 1 de gener de 2006). Llei 54/1997, del Sector Elèctric (Art. 5 Planejament urbanístic) Llei 43/2003, de Forests (Art 39. Delimitació per planejament. Art 50. Prohibició canvi d ús.llei 10/2003. Art. 24. Termini 30 anys). Llei 38/1999, d Ordenació de l Educació RD 1537/2003, requisits mínims dels centres. 8

9 Llei 37/2003, del Renou (Art 6 i 17. Obligació d adaptació d ordenances, planejament urbanístic, mapes de renou, cartografia, zones de servitud, zones de reserva, adaptació en cinc anys). Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat Reial Decret 1367/2007, de 19 d octubre de delimitació de Zones Acústiques Llei 9/2014, de 9 de maig, de Telecomunicacions (deroga a l anterior de 2003). Reial Decret 378/2001, Pla Hidrològic de les Illes Balears (Art. 77 i 78 zones inundables Art suficiència. Enllaça amb Norma 43 PTI de Mallorca) Reial Decret 314/2006 de 17 de març, pel que s aprova el Codi Tècnic de l Edificació; texte refós amb modificacions del R.D. 1371/2007, de 19 d octube i correcció d errors del BOE de 25 de Gener de 2008 Reial Decret Llei 16/1981, de 16 octubre, d Adaptació dels Plans Generals d Ordenació Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries. Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes en els edificis per a l accés als serveis de telecomunicació. Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i sòls contaminats Legislació i normativa sectorial autonómica Llei 10/1990, de 13 d octubre de disciplina urbanística (modificada per la Llei 7/2012). Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (Art 23,24 i 36 A 42. Catàleg i regulacions del planejament urbanístic). Llei 2/1999 de 24 de març, general turística de les Illes Balears (No és d aplicació el POOT) Llei 5/1990, de Carreteres de la CAIB (Art 28 a 31 Zones de protecció. Art Noves vies al PDS). Llei 3/1993, de supressió de barreres arquitectòniques. (Art. 7 planejament urbanístic. DT 1 i D 20/2003 Termini adaptació espais i edificis públics 21 de maig de 2008). Decret 38/1987, de 4 de juny, sobre recepció d urbanitzacions pels ajuntaments Decret 105/1997, policia sanitària mortuòria. (Modificat pel Decret 87/2004: Distància edificacions 25 m.) 9

10 Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les Condicions d higiene i habitabilitat d habitatges i expedició de cèdules d habitabilitat. Decret 145/2007, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions de higiene i habitabilitat d habitatges i expedició de cèdules d habitabilitat; modificat pel Decret 20/2007 Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit. Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les IIles Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu. Decret 110/2010, de 15 d octubre, pel qual s aprova el Reglament per a la millora de l accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques Llei 5/2005, de Conservació d Espais de Rellevància ambiental(xarxa Natura) Llei 3/2005 de protecció del medi nocturn. (art. 11, projectes i instruments urbanístics) Llei 3/2006 de 30 de març, de gestió d emergències de les Illes Balears (art. 17. localització de les instal lacions d informació i d alarma pels instruments urbanístics de planejament municipal) Llei 10/2005, de 14 de juny, de Ports de les Illes Balears Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears (articles 183 i 185) Llei 11/2001 de 15 de juny, d ordenació de l activitat comercial a les Illes Balears. (Modificada per la Llei 8/2009 de 16 de desembre). Llei 11/2006 de 14 de setembre, d avaluacions d impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears. Llei 5/2008, de 14 de maig, d actuacions urgents destinades a l obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública. Decret 19/2007, de 16 de març, pel qual s aprova el PORN de la Serra de Tramuntana (BOIB num.54 EXT. De ). Acord del Consell de Govern de 16 de maig de 2007, pel qual es declara paratge natural la serra de Tramuntana. 10

11 Decret 159/1989, de 28 de desembre, sobre adaptació dels Plans Generals d Ordenació Urbana i de les NormesSubsidiàries i Complementàries de Planejament Llei 8/1988, d 1 de juliol, sobre Edificis i Instal lacions Fora d Ordenació (Modificada per la Llei 10/2010, de 27 de julio). Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequació de les xarxes d'instal lacions a les condicions històric-ambientals dels nuclis de població Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de les capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears (Llei 7/2012. de 13 de juny de mesures urgents per a l ordenació urbanística sostenible). Llei 6/1999, de 3 d abril, de les Directrius d Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries Llei 14/2000, d Ordenació Territorial Disposició addicional tercera, punt 3 :D acord amb allò que disposa el punt 3, únicament es permet l aprovació definitiva de formulacions, revisions o modificacions de planejament urbanístic general si el seu contingut s adapta a la legislació urbanística d aplicació. Així mateix, a manca d adaptació a qualsevol normativa urbanística de rang superior al pla general, no és operativa l excepció del punt 2 de la disposició addicional tercera, perquè només s estableix amb referència als instruments d ordenació territorial, en cap cas al compliment de la normativa urbanística. Llei 7/2012. de 13 de juny de mesures urgents per a l ordenació urbanística sostenible Llei 8/2012, de 19 de juliol del turisme de les Illes Balears Llei 7/2013, de 26 de novembre, de Règim jurídic d instal lacions, accés i exercici d activitats a les Illes Balears PLA TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA, Aprovat definitivament pel Ple del Consell Insular de Mallorca dia 13 de desembre de BOIB núm. 188, de 31 de desembre de Modificació número 1 aprovada el 3 de juny de BOIB núm. 90 de 15 de juny de 2010 i modificació número 2 aprovada el 13 de gener de BOIB núm. 18 de 4 de febrer de LLEI 2/2014, DE 25 DE MARÇ D ORDENACIÓ I ÚS DEL SÒL DE LES ILLES BALEARS (boib 29/03/2014, entrada en vigor 29/05/2014). 11

12 Respecte aquesta llei s ha de tenir en compte la Disposició transitòria segona, en quant estableix el règim transitori pels plans i altres instruments que es trobin en tramitació. No obstant això, tenint en compte que la llei esmenta entra en vigor dia 29 de maig de 2014 i pesar que l aprovació inicial de les presents normes serà anterior, aquest planejament es vol acullir al previst a la Disposció transitòria tercera relatiu a la proporció d espais lliures a determinats nuclis. En aquest sentit, l apartat a) de la Disposició transitòria tercera esmentada, preveu que per a aquells nucles existents de caràcter tradicional i amb una població inferior a habitats, proporoció d espais lliures públics no podrà ser inferior a 1,5 m2 per habitant, estandar inferior al que preveu l article 41 b) de la Llei 7/2014 i l article 12.1 b) del Text Refós de En conseqüència, atès les caractarístiques i tipologia del nucli urbà de Banyabufar, seria convenient tenir en compte aquesta disposció transitòria, tenint en compte la dificultat de complir amb aquest estàndart i/o determinació vist les característiques que presenta el municipi i la decissió de no dur a terme cap tipus de creixement residencial nou. 1.5 Contingut documental i fases de l Adaptació de les NS al PTI El treball tindrà les següents fases temporals, administratives i metodològiques: 1) Avanç de planejament i Informe previ de sostenibilitat ambiental. Inclou la Informació Urbanística i l informe dels suggeriments rebuts durant el període d exposició pública. 2) Aprovació inicial de l Adaptació i de l Informe de sostenibilitat ambiental. 3) Aprovació provisional i Memòria ambiental 4) Aprovació definitiva. En el seu cas, subsanació de deficiències, complint amb totes les prescripcions imposades per la Comissió Insular d Urbanisme i altres organismes. El contingut conceptual del Document de l Aprovació Inicial és el següent: A) Memòria justificativa i descriptiva B) Normes Urbanístiques C) Plànols d ordenació i informatius D) Informe de Sostenibilitat Ambiental de la revisió i adaptació de les NS al PTI. E) Informe de Sostenibilitat econòmica i finançament de les actuacions 2. RESUM DE LA TRAMITACIÓ I PROCÉS DE PARTICIPACIÓ 12

13 PÚBLICA El procés de participació ciutadana està obert a tots els ciutadans i a totes aquelles entitats que mostrin interés en el procès d aprovació del nou planejament i que es pot materialitzar en dues fases sotmeses a información pública: a) Una primera fase de debat de quines han d ésser els objectius i principis de la Revisió i Adaptació com a conseqúència de l exposició pública de l'avanç, on es podran presentar els suggeriments adients, els quals han de tenir un carácter genèric per determinar les bases del document d aprovació inicial i, b) Una segona fase corresponent a la informació pública del document d Aprovació Inicial. Ambdues fases de participació pública, formen part metodològicament de la confecció de l Adaptació. Les modificacions introduïdes com a conseqüència de la participació pública quedan reflectides a la Memòria. 2.1 Tramitació i procés de participació de l Avanç Els document d Avanç de la Revisió i Adaptació de les Normes Subsidiàries de Banyalbufar al Pla Territorial de Mallorca va ser aprovat pel Ple de l Ajuntament, en sessió ordinària de dia 5 de desembre de La documentació va estar exposada al públic durant un termini de 30 dies hàbils des de la publicació de l anunci en el BOIB 31/12/2011. Com a resultat de l exposició pública de l Avanç es varen presentar un total de 11 suggeriments que han estat contestats, d acord amb el present informe de l equip redactor: INFORME QUE EMET L EQUIP REDACTOR ENVERS A LA RESOLUCIÓ DE LES AL LEGACIONS I/O SUGGERIMENTS PRESENTATS DURANT EL TERMINI D INFORMACIÓ PÚBLICA DE L AVANÇ DE LA REVISIÓ I ADAPTACIÓ DE LES NNSS DE BANYALBUFAR AL PLA TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA. L Ajuntament de Banyalbufar ha iniciat el tràmit de la revisió de les NNSS per a la seva adaptació al PTI, mitjançant acord de ple de dia 5 de desembre de 2011 on s aprova i exposa al públic l Avanç de les normes durant un termini d un mes, durant el qual s ha presentat un total de 11 al legacions i/o suggeriments que a continuació es passen a analitzar i resoldre: 1. Registre d entrada núm. 178, suggeriments i/o al legacions presentades pel Col legi d Arquitecte de les Illes Balears. - En relació a l abast del treball. Efectivament, la intenció del document de planejament, no només es l adaptació al PTI, sinó la seva revisió en el seu conjunt i adaptació a la resta de normativa sobrevinguda, qüestió que creiem queda clara a la Memòria de l avanç, no obstant això, per millor claredat, els documents successius faran referència a la revisió i adaptació del NNSS al PTI. 13

14 - En relació a la Memòria. 1. En quant a la normativa amb respectes a l aprovació inicial s haurà de realitzar la corresponent revisió atès les canvis que s han produït en aquest curt termini, així como introduir aquella que s hagi pogut obviar per error, como pot ésser el Decret 19/2007, de 16 de març, mitjançant el qual s aprova el Pla d ordenació de recursos naturals de la Serra de Tramuntana. No obstant això, entenem que, per exemple, el Reglament de Disciplina Urbanística (Reial decret 2187/1978), està vigent respecte aquells articles relatius a la declaració de runa, atès que la Llei 10/1990, no regula aquesta figura, independentment, del seu caràcter supletori. En definitiva, es faran els canvis i inclusius pertinents, amb l objecte de ser el més acurat possible amb la normativa vigent i aplicable aquesta revisió i adaptació de les NNSS. 2. Es procedeix a la rectificació de l errada material relativa a l aprovació definitiva, per tant, s inclou la data de 18 de juliol de 1986 (BOCAIB 11/08/1986), així com el fet de no incloure la modificació puntual de l àmbit de sòl rústic en Grau 1, aprovada l any 1998, així com la fracassada revisió de 1996, amb tres aprovacions inicials. 3. Efectivament, la normativa a tenir en compte en matèria de suspensió de llicències és l article 7bis de la Llei 4/2008, introduït per la modificació del Decret-llei 5/2009 de 27 de novembre. Aquesta qüestió no serà obviada per l equip redactor. 4. En quant a la tramitació del Catàleg d elements protegits, segons dades municipals, l Ajuntament ha estat aprovat inicialment (ple de data 4/06/2010) i provisionalment (ple de data 16/09/2010) i, per tant, seguint la seva corresponent tramitació i amb independència de possibles modificacions posteriors. En relació a la llegendes del plànols, hem d entendre que es tracta d una errada material que serà esmenada. - En relació a les actuacions en sòl urbà. 1. En el moment de l aprovació inicial, s haurà d analitzar quina és l opció tècnica i legal per un possible creixement urbà, en el cas que l equip de Govern opti per aquest creixement. 2. En quant a la delimitació del sòl urbà a què es fa referència en el document d Avanç, estam d acord que s ha de fer una revisió coherent i ajustada a la realitat física del municipi. 3. Efectivament, els sistemes generals previstos afectats per l APT de Costes no tenen edificació. 4. A la Memòria de l aprovació inicial es el document on es duran a terme les corresponents justificacions relatives als canvis o reajustaments del sòl urbà. 5. Qualsevol intervenció en sòl urbà haurà de fer-se de la manera menys impactant al conjunt urbà del casc urbà de Banyalbufar, garantint la singularitat i integració paisatgística. 6. En relació a l índex d intensitat d ús, es cert que la seva regulació es troba al Decret 2/1996; no obstant això, el que fa l Avanç es fer referència a la Disposició Transitòria sisena, on s estableix un mínim de superfície de 80 m2 per nous habitatges on no existeix índex d intensitat d ús, per tant, en tot cas, la voluntat municipal és establir un índex superior a aquests 80 m2 mínim que determina el PTM. 7. La intenció d establir un ús únicament plurifamiliar al casc urbà, ve motivada pel pràctic nul creixement que es pretén i per tant, amb la intenció de cercar el màxim aprofitament urbanístic d un nucli que es caracteritza per la seva uniformitat. En quant a les edificacions existents i en situació d inadeqüació, es preveu a la normativa establir una ordenació específica per a la seva regulació. 8. Es procedirà a la correcció de les ART suprimides per la modificació puntual 2 de PTM. - En relació a l ordenació del sòl rústic. 14

15 Es procedirà a la clarificació en relació a la classificació urbanística dels sistemes generals d aparcaments delimitats a la zona del Port des Canonge. 1. En quant a les demès qüestions plantejades relatives al sòl rústic, es revisaran i, en el seu cas, seran modificades a la documentació. 2. Així mateix, és encertada la necessitat de tenir en compte el Conveni del Paisatge, l article 13 del Text Refós de la Llei de Sòl de 2/2008, com, evidentment, la declaració de Paratge Pintoresc, als efectes de qualsevol intervenció dins sòl rústic. - En relació als plànols. - La planimetria serà íntegrament revisada i complementada per l equip tècnic dins la corresponent aprovació inicial. 2. Registra d entrada núm. 139, suggeriments i/o al legacions presentades pel Sr. Mariano Forteza Forteza. 1. A la Memòria de l aprovació inicial es procedirà a revisar la normativa supramunicipal que sigui d aplicació i vinculant a les NNSS. No obstant això, cal aclarir que la Llei 1/1988 d edificis fora d ordenació continua vigent amb les modificacions introduïdes per la Llei.4/2010, tal i com s exposa a la Memòria de l Avanç. En quant al Reglament de disciplina urbanística, entenem que aquest continua vigent en tot allò relatiu a la figura de la runa, a més del seu caràcter supletori. 2. El document d Avanç té com a objectiu establir els principis i criteris que han de servir per la redacció de les NNSS, essent molt important el suggeriments que es puguin aportar pels ciutadans i entitats. En relació a la delimitació d un possible creixement urbà, el que fa el document d Avanç es plantejar diferents possibilitats que, en tot cas, s haurà de concretar a la documentació de l aprovació inicial, conforme a la normativa vigent en matèria urbanística. Per altre banda, la revisió que ha iniciat l Ajuntament, conforme als tràmits que determina la legislació del sòl, no requereix, en cap cas, informe previ del Consell Consultiu per estudiar els espais públics i/o zona verda, aquesta figura només és aplicable en el cas de modificacions puntuals de zones verdes. En quant al document relatiu a l estudi econòmic, aquest serà incorporat amb la documentació de l aprovació inicial, tal i com determina la Llei del sòl de 1976 i el Reglament de planejament. 3. L Ajuntament està obligat a la tramitació d aquesta adaptació al PTI conforme estableix la Disposició addicional tercera de la norma territorial, per tant, és el millor moment per corregir les errades que puguin existir a la planimetria per ordenar el sòl urbà, atès que aquesta adaptació també implicarà una revisió del conjunt de l ordenació urbana. 4. En quant al vial que es pretén obrir pel carrer Borguny, des de l Ajuntament es considera necessari aquesta actuació per donar servei a una zona urbana amb deficients comunicacions. En tot cas, al plànols d ordenació queda delimitat i a la documentació de l aprovació inicial es durà a terme una justificació més extensa de l actuació, en tot cas, es considera d interès públic per l equip de Govern, sense perjudici del seu estudi amb més concreció per evitar qualsevol errada d ubicació. 3. Registre d entrada núm. 211, suggeriments i/o al legacions presentades pel Sr. Felipe Alemany Mir, en nom i representació de les entitats Proyectos Son Coll i Institute of Internacional Accounting Service SLU. En quant aquesta al legació relativa a la ubicació de l espai públic lliure (ELP) i el sistema general destinat a depuradora a la zona del Port des Canonge, el suggeriments i propostes plantejades serà analitzades per l equip redactor i l equip de Govern, per tal de determinar la millor solució per aquest nucli, en tot cas, amb la col laboració de les altres Administracions implicades i particulars afectats. Així mateix, la planimetria serà degudament corregida dins l aprovació inicial amb la correcta delimitació dels sistemes generals. Per altre banda, es cert que on es parlar de ARIP-Boscós ha d ésser ARIP, segons la planimetria. 15

16 Finalment, s ha de dir que la possibilitat de crear un nucli rural, segons el previst a la norma 25 del PTI, només es tracta d un suggeriment que no deixa de tenir importants dificultats d aplicació. No obstant això, como a conseqüència de l aprovació del Decret-llei 2/2012, s obri un altre possibilitat per donar una sortida a la situació del Port des Canonge, mitjançant la figura dels assentaments en el medi rurals. En tot cas, s haurà d estudiar i valorar la seva possible aplicació. 4. Registre d entrada núm. 150, suggeriments i/o al legacions presentades pel Sr. Tomeu Matas Cendra i altres. En aquests cas es sol licita la desclassificació del sistema general d aparcaments (SG-A) situat al Port des Canonge. Els terrenys en qüestió tenen la classificació de sòl rústic i qualificació de ARIP a l actualitat, considerant l Ajuntament que ofereixen la millor alternativa per la creació d un aparcament públic que doni servei a la zona, la qual cosa implica que la intenció municipal és mantenir aquesta delimitació i qualificació dins la proposta de planejament. 5. Registre d entrada núm. 146, suggeriments i/o al legacions presentades per l associació Amics de Banyalbufar. 1. El document s ha escrit en català des del primer moment, per tant, es demanen disculpes si qualque falta ortogràfica i/o de sintaxi s ha pogut produir, atès que els redactors haurien d haver posat més atenció. El document ha estat novament corregit, eliminat qualsevol error ortogràfic. De totes formes, consideram que les errades comeses han estat de poca entitat. 2. En quant a la introducció de les rutes del gòtic i de Artà-Lluc, es revisarà i corregirà convenientment a la documentació de l aprovació inicial. 3. Dins l aprovació inicial es corregirà i adaptarà la planimetria a la màxima realitat. 4. Estam d acord en cercar eines de major participació ciutadana. L equip de Govern determinarà aquestes eines i/o formes que consideri convenient. Per tant, abans de l aprovació inicial es pot cercar els mecanismes adequats per cercar aquesta participació i implicació ciutadana. 5. El nou planejament ha de tenir com element principal la figura del paisatge que representa el conjunt urbà i rural del municipi de Banyalbufar, per tant, qualsevol nova actuació urbanística s ha de dur a terme des la màxima prudència i coherència. 6. Els elements del patrimoni històric, artístic i etnològic del municipi tenen el seu propi instrument de regulació i ordenació, mitjançant el Catàleg, el qual es troba en fase d aprovació provisional, segons informació facilitada des de la Secretaria de l Ajuntament. 6. Registre d entrada núm. 172, suggeriments i/o al legacions presentades pel Grup Municipal d Esquerra Republicana. 1. En quant a les possibilitats que es contemplen al document d Avanç per a la delimitació dels terrenys necessaris per a la possible realització d un centre sociocultural i espai públic, es proposa des del Grup Municipal en qüestió que s elimini qualsevol forma de creixement residencial. Aquesta proposta, en tot cas, serà analitzada i tinguda en compte per l equip de Govern abans de la corresponent aprovació inicial, moment que es decidirà la figura urbanística per poder comptar amb els terrenys per l equipament sociocultural, atès que es tracta d una de les prioritats del Govern Municipal. Així mateix, estam d acord en racionalitzar la superfície de l equipament, segons les necessitats reals del municipi, com que la seva execució es dugi a terme dins el contexts de la integració paisatgística que exigeix la Serra de Tramuntana. 2. La possibilitat de la delimitació com a nucli rural d una part del Port des Canonge, es farà dins les previsions legals que determina la norma 25 del PTI. De totes formes, es tracta d una figura complexa i de difícil aplicació. 16

17 No obstant això, el Decret-llei 2/2012, a l article 3 obri la possibilitat de la delimitació de les anomenades zones d assentaments en el medi rural, figura que serà estudiada per l equip redactor i de govern per valorar las seva aplicació al nucli del Port des Canonge. En tot cas, el que es pretén amb aquesta delimitació es dona sortida als habitatges ja existents i construïts amb anterioritat a la desclassificació del Pla Parcial del Port des Canonge que han quedat dins la zona de ARIP, amb part dels serveis urbanístics realitzats. La possibilitat de construir nou habitatges en solars ja existents abans de la desclassificació i amb determinats serveis, s haurà de valorar i estudiar, sense que en aquest moment es pugui donar una resposta definitiva. Per altre banda, el que no es possible és classificar nou terrenys dins aquests assentament o nucli rural, és a dir, la delimitació s ha de restringir a l àmbit on es varen realitzar part dels serveis en el seu moment i abans de la desclassificació com sòl urbanitzable. 3. En quant a la proposta que es fa de suprimir una sèrie de punts i normes del PTI que l Avanç defineix, consideram que, no hem d oblidar que el document objecte d anàlisis és un Avanç de planejament que integra possibles objectius i principis, així com explicació de les diferents normes del PTI que le vinculen. Per tant, serà a la documentació de l aprovació inicial on es valorarà els suggeriments presentats relatius al creixement residencial o urbà del municipi, essent aquest Avanç una exposició del que permet i obliga el PTI en el cas de nous creixements. En conseqüència, l equip de Govern valorarà la possibilitat d eliminar qualsevol nou creixement, no obstant això, si que té la intenció de regularitzar a la realitat actual la delimitació del sòl urbà. 4. En relació als suggeriments 12e i 13e, es considera adequada i suficient restrictiva la regulació que fa el PTI a les normes 32 i 33, per tant, la norma territorial, així com l actual normativa turística, és suficient restrictiva en aquest aspecte. 5. No entenem el suggeriment 15e, creiem que la definició que consta al document d Avanç és correcte i no es necessari la seva modificació. 6. En quant a les rutes del Gòtic i Artà-Lluc, seran rectificades al document d aprovació inicial. 7. Registre d entrada núm., suggeriments i/o al legacions presentada pels Srs. Antònia Ferrà Amenguals, Maria Lourdes Tomás Mir i Marc Tomás Sánchez. 1. Es demana en aquest cas reajustar a la realitat registral el solar situat al carrer Miramar, núm. 10 i 11, respecte a la planimetria de sòl urbà de l Avanç. El que es plantejar és considera coherent atès que es tracta d uns dels objectius de la revisió i adaptació de les NNSS, per tant, en el moment de grafiar la planimetria de l aprovació inicial, es tindrà en compte el manifestat a l al legació. 8. Registre d entrada núm. 161, suggeriment i/o al legacions presentada pel Sr. Joan Albertí Femenias. 1. Efectivament, avui en dia la normativa urbanística es dispersa i està en continua modificació. No obstant això, el nou instrument de planejament, ara en tramitació, procurarà fer, com a mínim, menció a tota aquella normativa que sigui vinculant i d obligat compliment per les NNSS. 2. La norma 48 del PTI és vinculant per les NNSS i, en concret, pel Catàleg d elements del patrimoni històric, document que s ha de tramitar i adaptar al PTI, de forma conjunta amb les NNSS. En quant als elements que es fa referència, es considera que si no estan catalogats dins el nou Catàleg, es pot estudiar la seva inclusió, així mateix, també serà estudiada la possibilitat de dita declaració. 3. Com ja s ha dit, serà el Catàleg d elements del patrimoni històric, arquitectònic, artístic i etnològic, el que mitjançant les corresponent fitxes, ha de protegir aquest béns, així com delimitar la seva ubicació. Aquesta feina està en procés, sense perjudici que es pugui millorar. En tot cas, es troba a les dependències municipals per a la seva consulta. 17

18 4. En relació a la creació d un registre de finques conreades per no professionals, encara que es tracta d una proposta interessat, entenem que no es objecte del procediment d adaptació i revisió de les NNSS, a més, consideram que la competència correspondria a la Conselleria d Agricultura. 5. La creació d aquesta via es encertada, no obstant, la seva realització haurà de tenir la corresponent autorització del Departament de Carreteres del Consell de Mallorca. Es pot dibuixar i delimitar a les noves NNSS, no obstant això, la darrera paraula la tindrà el Consell, atès que les carreteres són competència d aquesta institució. 6. Compartim i és la idea de l equip redactor de promoure a la quasi totalitat del cas urbà una zonificació plurifamiliar, atès la tipologia de cases que presenta el nucli principal del terme municipal, amb l objectiu de limitar el consum del territori. En el cas del nucli del Port des Canonge la zonificació seria unifamiliar. Per altre banda, la delimitació del sòl urbà en relació a la planimetria vigent serà revisada, amb la intenció de corregir les possibles errades envers a la realitat actual. 7. La possibilitat de delimitar un nucli rural a la zona del Port des Canonge, d acord amb la norma 25 de PTI, és complexa i per tat, aquesta possibilitat, segurament, no serà plantejada a l aprovació inicial. No obstant això, l article 3 del Decret-llei 2/2012 de mesures urgents per l ordenació urbanística sostenible, contempla la possibilitat de la creació dels assentaments en el medi rural, figura que serà estudiada per la seva possibilitat d aplicació al nucli del Port des Canonge amb la finalitat de donar una sortida legal a la realitat existent de la zona. 8. En quant a la via de connexió entre el camí del Molí i el camí de Sa Galera, seran valorades totes les possibilitats per evitar el menys perjudici possible, considerant aquesta via necessària atès la precarietat que ara presenta, davant qualsevol emergència i seguretat pels usuaris. Finalment, la figura de Element Paisatgístic Singular, no es pot mantenir atès que aquesta ha estat derogada i substituïda per altres mecanismes de protecció medi ambiental. 9. Registre d entrada núm. 175, suggeriment i/o al legació presentada per les Sras. Antònia i Isabel Abertí Tomás. 1. S estudiarà i, en el seu cas, es procedirà a la rectificació de la delimitació de la parcel la en qüestió, tenint en compte que la planimetria de l Avanç està subjecte a modificacions i millores. Així mateix, uns dels objectius de la revisió i adaptació de les normes és la regularització dels límits del sòl urbà envers la realitat vigent. 10. Registre d entrada núm., suggeriment i/o al legació presentada per la Sra. Coloma Isern Moy i altres en el mateix sentit. 1. En relació als emplaçaments previst pels sistemes generals de infraestructures i equipament a l Avanç, es consideren els més idonis per prestar aquest servei al nucli urbà, sense perjudici que es pugui fer un estudi més detallat., així com valorarà l alternativa que es proposa. 2. En quant al conveni que es va signar en el seu moment amb la Conselleria de Medi Ambient, amb l objectiu de cedir un terrenys per a la construcció de la planta depuradora, resulta que l emplaçament en qüestió ho fa inviable atès que els terrenys tenen la qualificació d Àrea Natural d Especial Interès (ANEI) i, en conseqüència, d acord amb el PTI l ús està prohibit. 3. La possibilitat de la declaració de part del nucli del Port des Canonge com assentament en el medi rural, efectivament, es tracta d una possibilitat que es preveu al Decret-llei 2/2012, normativa que entrar en vigor amb posterioritat a l aprovació de l Avanç, per tant, aquesta figura no va ésser tinguda en compte. Davant aquesta possibilitat, l equip redactor estudiarà l aplicació d aquesta nova figura a l àrea del nucli del Port des Canonge que es va desclassificar com sòl urbanitzable i que a l actualitat té part dels serveis urbanístics realitzats. 18

19 11. Registre d entrada núm. 179, suggeriments i/o al legacions presentades per l associació Cultural Bany- Al-Bahar. 1. Es considera encertada la possibilitat d obrir un procés de participació a tots els ciutadans, entitats i associacions abans de la presentació de l aprovació inicial, amb l objectiu d analitzar tots els punts més sensibles a l ordenació urbanística del municipi. Així mateix, no veiem inconvenient en incorporar el Pla d Acció de l Agenda Local 21 al document de planejament. 2. El paisatge característic i únic de Banyalbufar ha d ésser el principi bàsic de la nova ordenació, per tant, qualsevol document vàlid es pot incorporar a les noves normes. 3. Entenem que s ha de fer un treball detallat del que ha de ser les noves ordenances urbanístiques i que aquestes respectin al màxim la tipologia del casc urbà del municipi, per tant, estam d acord en que les noves edificacions s han d adaptar al conjunt urbà i prohibir cobertes planes o terrats que no són pròpies de l arquitectura tradicional. 4. La proposta dels camins rurals ha d ésser estudiada i debutada envers als conjunts d aquest camins i, als efectes d evitar una alteració del paisatge. Es considera interessant fer un pla especial de camins rurals amb posterioritat a l aprovació de les noves NNSS i, en tot cas, en aquest document fer un primer inventari. 5. En quant als elements catalogats, com es diu a l escrit de suggeriments, és a l instrument del Catàleg d elements i bens patrimonials, en tramitació, on s ha de dur a terme la protecció de tots aquells elements amb un valor històric, arquitectònic i etnològic evident. Per part de l equip redactor no hi ha inconvenient en 6. ampliar els elements (arbres singulars, safareigs), encara que s haurà de fer una nova aprovació inicial respecte al document ara en tramitació per part de l equip tècnic que s encarrega d aquest. 7. Es evident que la ruta de la Pedra en Sec, ha d estar correctament delimitada a la planimetria de les NNSS, sense perjudici de la seva inclusió dins el Catàleg. 8. La protecció i intervenció d elements catalogats o declarats BIC, està prevista a la normativa urbanística i de patrimoni històric, sense perjudici que aquesta queda reflectida a les normes municipals. Així mateix, no és necessari esperar a l adaptació i revisió, ara en tramitació, per intervenir, en el cas que fos necessari, des de les institucions competents davant qualsevol degradació d un bé catalogat o BIC. 9. Estam d acord que s ha de conservar la toponímia més tradicional, per tant, es faran els canvis necessaris dins la planimetria. 10. Finalment, seran analitzades i estudiades les possibles connexions que es proposen, per tal de millorar la comunicació de rutes excursionistes. 3. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DE L ADAPTACIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES 3.1 Els objectius del Pla Territorial Insular de Mallorca El Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI) conté a la norma 1 l enumeració dels seus objectius generals, com a desenvolupament de l objectiu global d establir l'ordenació sostenible del territori de l'illa de Mallorca els quals es poden prendre com a referència en l Adaptació dels planejaments municipals subsegüents: 19

20 Norma1. Àmbit, naturalesa, objecte i objectius (AP) [AP: Normes d'aplicació Plena, directa i immediata] 4. Tenint en compte les característiques especials de cada zona, el Pla Territorial Insular de Mallorca ordena el seu àmbit territorial segons els criteris següents: a. L'equilibri interterritorial. b. La coordinació supramunicipal entre els ajuntaments, especialment els de la Badia de Palma. c. La promoció del patrimoni natural i de les activitats agràries. d. La reconversió territorial i l'estructuració dels processos de desenvolupament urbà. e. La incorporació i la previsió de l estructura territorial de l'illa d'acord amb els instruments d'ordenació territorial i amb el Pla Hidrològic de les Illes Balears, considerant els eixos Palma-Alcúdia i Palma-Manacor estructurats per les carreteres, el ferrocarril i les autopistes i la seva integració en el paisatge. f. Així mateix, el Pla té en compte la consideració que una part de la Serra de Tramuntana té la condició de Paratge Pintoresc i, en conseqüència, ordena i protegeix específicament el seu patrimoni monumental i històric, complint així el que disposa l'article 9 de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d'especial Protecció de les Illes Bal ears. g. El Pla Territorial Insular de Mallorca ordena l'oferta turística fora de les àrees regulades pel Pla Director d'ordenació 3.2 Les NS vigents Les normes subsidiàries del terme muncipal de Banyalbufar, com ja s ha esmentat anteriorment, varen ésser aprovades per la Comissió Provincial d Urbanisme en data 18 de juliol de 1986 (BOCAIB 11/08/1986), amb un única modificació puntual aprobada l any 1998 respecte a l àmbit de sòl rústic en Grau 1. Aquestes normes delimiten com a sòl urbà el casc històric i original del nucli principal del municipi, el nucli de Pescadors del Port des Canonge i un àmbit destinat a equipament esportiu amb la referència de Polígon W. Per altre banda, recull els plans parcials de sòl urbcianitzable 1r Sector, 1ª fase i 2ª fase, polígon T2, Port des Canonge (aprovació definitiva i ), sectors classificats com a sòl rústic per la Llei 1/1991 d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears i per la Disposció addicional quarta del PTI. En conseqüència, no es delimita a les vigents normes cap nou creixement residencial de sòl urbà ni urbanitzable. 3.3 Objectius i criteris generals de l Adaptació al PTI 20